Arran de l'elecció de Ramon Tremosa com a nou cap de llista de CIU per a les eleccions europees, m'ha interessat llegir les opinions que sortien al respecte, sobretot en relació al fet que es decidís per una persona independent, sense carnet de cap dels dos partits de la coalició, un tema que tinc molt present.
Sense entrar a valorar la capacitat del fins ara diputat europeu, Ignasi Guardans, ni la idoneïtat de Ramon Tremosa, em referiré a les declaracions de Guardans, en què s'estranyava que s'optés per un independent, ja que ho considerava un menysteniment a la militància.
No cal dir que no hi estic d'acord, encara que entenc que, davant de fets com aquest, els militants i dirigents dels partits polítics tinguin motius per reflexionar i valorar, tant el propi funcionament com els objectius i pretensions de la militància. És important no confondre la fidelitat amb l'interès per escalar posicions i assegurar-se una bona poltrona. El ideals dels partits i els objectius a assolir han d'estar per sobre dels noms de les persones, i per tant del fet de si tenen o no carnet.
És evident que en un sistema democràtic basat en els partits polítics, aquests s'han d'organitzar i fer forts, per enfrontar-se als altres i aconseguir guanyar i portar a terme els seus objectius. No és menys cert que la unió fa la força i per tant els militants dels partits polítics han de fer pinya davant els altres, i donar suport als dirigents, els quals confiaran en ells per formar part de les candidatures. Tot això no treu que en situacions determinades es pugui comptar amb persones externes que, a criteri dels dirigents, puguin jugar un important paper en benefici del propi partit polític, i s'ha d'entendre de la causa perseguida.
He dit que no entraria a valorar els protagonistes de la història, però permeteu-me que hi fiqui una mica de cullerada i opini que Mas, amb aquesta decisió, ha fet una mala jugada a ERC, al prendre-li un clar candidat independentista. Serà el temps dels independents?
Sense entrar a valorar la capacitat del fins ara diputat europeu, Ignasi Guardans, ni la idoneïtat de Ramon Tremosa, em referiré a les declaracions de Guardans, en què s'estranyava que s'optés per un independent, ja que ho considerava un menysteniment a la militància.
No cal dir que no hi estic d'acord, encara que entenc que, davant de fets com aquest, els militants i dirigents dels partits polítics tinguin motius per reflexionar i valorar, tant el propi funcionament com els objectius i pretensions de la militància. És important no confondre la fidelitat amb l'interès per escalar posicions i assegurar-se una bona poltrona. El ideals dels partits i els objectius a assolir han d'estar per sobre dels noms de les persones, i per tant del fet de si tenen o no carnet.
És evident que en un sistema democràtic basat en els partits polítics, aquests s'han d'organitzar i fer forts, per enfrontar-se als altres i aconseguir guanyar i portar a terme els seus objectius. No és menys cert que la unió fa la força i per tant els militants dels partits polítics han de fer pinya davant els altres, i donar suport als dirigents, els quals confiaran en ells per formar part de les candidatures. Tot això no treu que en situacions determinades es pugui comptar amb persones externes que, a criteri dels dirigents, puguin jugar un important paper en benefici del propi partit polític, i s'ha d'entendre de la causa perseguida.
He dit que no entraria a valorar els protagonistes de la història, però permeteu-me que hi fiqui una mica de cullerada i opini que Mas, amb aquesta decisió, ha fet una mala jugada a ERC, al prendre-li un clar candidat independentista. Serà el temps dels independents?
2 comentaris:
quina poca vergonya,
els independents nomès portan problemes als partits polítics.
no son ni carn ni peix, no tenen ideològia.
aixi anem.
Benvolgut anònim,
No estic gens d'acord amb les seves afirmacions, ni tampoc en el tracte. Si vol podem mantenir un debat i veurà que les coses no són tan simples.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada