Amb la festa dels Reis, enguany en diumenge, s'acaben dues setmanes de pausa laboral, per als que han gaudit de vacances i també pels que han vist els altres gaudint de les vacances. Són dues setmanes especials, que tenim ben assumides i plenes de tòpics, però això ja ens agrada.
La sortida mai és el mateix que l'entrada, i l'esperit regnant tampoc. Si us hi fixeu, abans de començar el Nadal, tot són paraules de bons desitjos, reflexions, records... quan acaben les festes, només pensem en la feina del dia a dia, en les novetats a l'empresa, l'escola, però de les reflexions, fins l'any vinent no hi dedicarem ni cinc minuts.
No us passa que l'endemà de tornar de vacances, encara que hagin estat llargues, ja esteu absorbits per la feina diària? Aquesta facilitat d'adaptació no sempre és positiva. Per què? pel que suposa de manca de reflexió i consciència. Un dels perills de la nostra existència és acabar vivint en la rutina; convertir les novetats en simples parèntesis; ignorar el pes de les nostres decisions i la possibilitats de prendre-les.
L'altre dia llegia sobre l'apatia o el conformisme. Penso que cada vegada fem més soroll, però som menys rebels; ens empassem qualsevol cosa per no haver de moure fitxa. Ens creiem que vivim en una societat crítica i tan sols és cridanera. Això fa que es confongui el terme participació, i es consideri com a sinònim de dret a dir-hi la nostra, i prou. Participar significa assabentar-te de les coses; discutir-les; treballar les opcions; dialogar amb tothom, i si fa el cas, votar les preferències. Massa gent vol passar directament al vot, i llavors és quan fracassa qualsevol projecte. Votar ja ho estableix el model de democràcia representativa; participar en l'aprenentatge i discussió dels projectes, és un pas més, i és el que dóna sentit al model participatiu.
L'apatia és un dels principals inconvenients i enemics d'un sistema participatiu, i contra ella cal lluitar-hi, des de dins, però també des de fora. Seria bo doncs, ara que ja s'ha acabat la festa, que ens proposéssim lluitar contra la inèrcia a l'apatia, i motivar i motivar-nos per ser part implicada del que s'està construint dia rere dia.
La sortida mai és el mateix que l'entrada, i l'esperit regnant tampoc. Si us hi fixeu, abans de començar el Nadal, tot són paraules de bons desitjos, reflexions, records... quan acaben les festes, només pensem en la feina del dia a dia, en les novetats a l'empresa, l'escola, però de les reflexions, fins l'any vinent no hi dedicarem ni cinc minuts.
No us passa que l'endemà de tornar de vacances, encara que hagin estat llargues, ja esteu absorbits per la feina diària? Aquesta facilitat d'adaptació no sempre és positiva. Per què? pel que suposa de manca de reflexió i consciència. Un dels perills de la nostra existència és acabar vivint en la rutina; convertir les novetats en simples parèntesis; ignorar el pes de les nostres decisions i la possibilitats de prendre-les.
L'altre dia llegia sobre l'apatia o el conformisme. Penso que cada vegada fem més soroll, però som menys rebels; ens empassem qualsevol cosa per no haver de moure fitxa. Ens creiem que vivim en una societat crítica i tan sols és cridanera. Això fa que es confongui el terme participació, i es consideri com a sinònim de dret a dir-hi la nostra, i prou. Participar significa assabentar-te de les coses; discutir-les; treballar les opcions; dialogar amb tothom, i si fa el cas, votar les preferències. Massa gent vol passar directament al vot, i llavors és quan fracassa qualsevol projecte. Votar ja ho estableix el model de democràcia representativa; participar en l'aprenentatge i discussió dels projectes, és un pas més, i és el que dóna sentit al model participatiu.
L'apatia és un dels principals inconvenients i enemics d'un sistema participatiu, i contra ella cal lluitar-hi, des de dins, però també des de fora. Seria bo doncs, ara que ja s'ha acabat la festa, que ens proposéssim lluitar contra la inèrcia a l'apatia, i motivar i motivar-nos per ser part implicada del que s'està construint dia rere dia.
1 comentari:
L'enhorabona per aquest post. Estic totalment d'acord amb el que dius. Som una societat bàsicament pasiva. Del comanament a distància. De la llei del mínim esforç. Una mica malalta. Fem molt soroll, però cap rebelía de fons.
Ratllem la mort en vida. I tenim greus problemes de comprensió a l'hora de llegir.
Bé, malgrat el panorama, molt bon 2008!.
Publica un comentari a l'entrada