Abans un mentider que un coix

El frau, l'engany o la incoherència, a la llarga s'acaba pagant, i és propi d'ignorants o mesquins no adonar-se'n a temps. Al principi es pot pensar que s'enganya l'altre, però, tal com diu el refrany: "abans s'atrapa un mentider que un coix". En política també passa, potser més del que caldria suposar, i al final tothom hi surt perdent. L'efecte acostuma ser el desengany dels ciutadans i l'abstenció a les urnes.
No es pot fer veure que es defensa un projecte, quan fa quatre dies li negaves pa i aigua. El populisme és un enemic del poble, a qui aparentment sembla defensar, però que només tracta de confondre i servir-se'n. Les reaccions de les masses són fàcilment manipulables, i les entrades en raó massa complicades per treballar-hi.
Trobar-te l'amic a l'altra banda no és agradable, i preferiries que les coses fossin diferents i fins i tot arribes a somniar que la distància desapareix, però la vida t'ensenya que no hi ha projectes sense dificultats, com no hi ha roses sense espines. Cal afrontar els entrebancs amb tranquil·litat, però fermesa, amb els braços oberts, però sense deixar-te enredar, i només el temps i els resultats t'acaben donant la raó, o te la treuen.
Avui, qualsevol excusa és bona per fer rebombori, només cal una plataforma que t'ajudi a difondre el missatge, per erroni que sigui, i ja tens un bon grup de persones al darrera. Aquests dies n'hem vist exemples, primer a Madrid i ara a Barcelona, però no cal anar gaire lluny per trobar exemples. Això, però, no vol dir que tots els instigadors de mobilitzacions siguin uns estafadors. En trobareu de sincers, que s'ho creuen i que ho defensen convençuts que és en benefici de tots. El que importa és escoltar-los, i no deixar-se impressionar a la primera de canvi; cal tenir criteri i analitzar el fons de les coses i, sobretot, ser capaç de diferenciar aquells que et volen enganyar, dels que et volen bé.