Davant la proposta del PSC d'Arenys de Mar, de configurar un govern d'unitat que permeti avançar en la gestió municipal durant els dos anys que queden d'aquesta legislatura, el PP ha estat contundent en la seva resposta.
Tots recordem l'actitud d'alguns partits que amb el pacte entre CIU i PP quedaven a l'oposició, negant qualsevol pacte amb el PP. És lògic que ara el PP els hi ho recordi i els pagui amb la mateixa moneda. Tot això passa quan els principis ideològics són massa taxatius i no es presten al diàleg. Sobretot quan es tracta de tirar endavant una administració local, amb més pes de gestió que no pas ideològic.
S'ha d'entendre que per a molts, i jo m'hi incloc, l'acció de govern del PP a Madrid, sobretot els darrers quatre anys de la passada legislatura, no ens feia veure amb gaire simpatia els seus militants i càrrecs electes. Això però no ha de ser obstacle perquè a l'hora de treballar per Arenys, puguem fer pinya, sense renunciar als nostres principis però, atesa la correlació de forces, amb la voluntat de dialogar, discutir i consensuar els trets més transcendents de la política municipal.
Se'm fa difícil que la proposta del PSC pugui arribar a ser acceptada per una amplia majoria, que justifiqui la mesura. Tampoc ho descarto però en tot cas sí que m'agradaria que s'aconseguissin pactes de govern per desencallar els principals projectes que estan en dansa i que no ens avinguéssim a perdre dos anys. En les circumstàncies actuals és quan podrem analitzar i comprovar la capacitat de "cintura" dels nostres representants municipals. Només em queda desitjar-los encert i bona predisposició.
Tots recordem l'actitud d'alguns partits que amb el pacte entre CIU i PP quedaven a l'oposició, negant qualsevol pacte amb el PP. És lògic que ara el PP els hi ho recordi i els pagui amb la mateixa moneda. Tot això passa quan els principis ideològics són massa taxatius i no es presten al diàleg. Sobretot quan es tracta de tirar endavant una administració local, amb més pes de gestió que no pas ideològic.
S'ha d'entendre que per a molts, i jo m'hi incloc, l'acció de govern del PP a Madrid, sobretot els darrers quatre anys de la passada legislatura, no ens feia veure amb gaire simpatia els seus militants i càrrecs electes. Això però no ha de ser obstacle perquè a l'hora de treballar per Arenys, puguem fer pinya, sense renunciar als nostres principis però, atesa la correlació de forces, amb la voluntat de dialogar, discutir i consensuar els trets més transcendents de la política municipal.
Se'm fa difícil que la proposta del PSC pugui arribar a ser acceptada per una amplia majoria, que justifiqui la mesura. Tampoc ho descarto però en tot cas sí que m'agradaria que s'aconseguissin pactes de govern per desencallar els principals projectes que estan en dansa i que no ens avinguéssim a perdre dos anys. En les circumstàncies actuals és quan podrem analitzar i comprovar la capacitat de "cintura" dels nostres representants municipals. Només em queda desitjar-los encert i bona predisposició.
4 comentaris:
Jo sóc simpatitzant de CiU. Bé, a Arenys de Mar ho era.
El senyor Rubirola ha deixat el poble trinxat i ell és lúnic culpable d'aquesta situació. I sort que el que havia de ser el seu dofí va ser l'únic que li va plantar cara i va sortir del govern sense tornar la seva acta de regidor, perquè sinó, ara tindríem el planejament urbanístic dels futurs anys hipotecat, per benefici de propietaris i promotors en comptes de donar un benefici pel poble.
El que hauria de fer aquest govern és plegar i donar pas a un aire nou, malgrat que la oposició actual no sembla valenta ni agosarada amb la situació i només pensa amb el cost polític i com repercutirà a les próximes eleccions el que facin.
Jo els ho dic molt clarament, o es posen les piles tots plegats, sobretot la oposició, o a les properes eleccions hi poden haver moltes sorpreses desagradables per a ells. No pas pel poble.
La ideologia política sempre està present a qualsevol nivell (local, estatal,..)però evidentment amb una càrrega molt diferent. Aquí no aprovarem la llei de casaments ni regularem el divorci ni aprovarem el transvassament de l'Ebre, però sí que tenim importants elements com tot el planejament urbanístic, cultura, benestar social que depassen del que és purament gestió i defineixen perfils polítics. Per tant, en circumstàncies normals cal que els pactes siguin i es facin en funció de les afinitats o per a aconseguir els objectius que cada formació ha presentat a les eleccions. Ara no estem parlant del mateix. Serem capaços d'entendre'ns tots en el mínim comú? El PP No, ja ha ensenyat les cartes, que són les de vetllar pels seus interessos.
Benvolgut Marc,
Encara que aniria més bé parlar-ne ben asseguts a la Riera tot prenent un cafè, intentaré respondre d’alguna manera la teva interessant intervenció.
Penso que a l’administració local com a qualsevol institució, entitat i racó de la nostra societat, existeix sempre una càrrega ideològica que fa que les persones pensem i actuem d’una determinada manera. Entenc que això és positiu i d’alguna manera és el que fa moure el món.
És per això que els diferents posicionaments ideològics de les formacions polítiques, marquen el ritme i qualitat de treball dels seus càrrecs electes. Seria absurd negar les diferències en els plantejaments urbanístics, socials i econòmics entre cadascuna de les forces polítiques. Tot i així hi ha força elements on la càrrega ideològica no hi té un pes excessiu i en podríem trobar diferents exemples. Potser la meva frase “amb més pes de gestió que no pas ideològic”, no és del tot afortunada, però no és nou d’aquesta legislatura que els carrers i places del nostre poble es trobin tan deixats de la mà de Déu. Tampoc ha canviat el seguiment del compliment de les normes sobre antenes parabòliques i aparells d’aire condicionat a les façanes, o bé de les bustiades incontrolades… tot i que hi ha reglaments vigents que preveuen sancions. Ni tampoc s’ha ampliat l’horari d’atenció al ciutadà a les oficines de l’Ajuntament, ni el retard en la tramitació dels expedients… Trobaríem més exemples que poden semblar insignificants però no ho són, i que sumats fan l’efecte d’una administració pública deixada i poc servicial. També aquí hi podries col·locar components ideològics però hi ha una base comú que és la capacitat de gestionar una administració pública.
És evident que les grans polítiques d’ordenació del territori, plans especials, pla d’equipaments… d’Arenys de Mar tenen un fort component ideològic i que quan es té majoria absoluta es pot decidir allò que es creu més convenient (tot i que a mi m’agrada que fins i tot en aquests casos es busqui el màxim consens), però quan no hi ha majoria absoluta és obligat el consens i és quan es demostra la capacitat dels polítics de dialogar i pactar (això vol dir també renunciar a part del que un voldria, encara que al seu electorat li costi d’entendre).
M’imagino que ens posaríem força d’acord amb l’equilibri ideologia-gestió encara que no arribéssim a coincidir en la proporció dels seus components.
Quant a fer pinya, potser ho podia haver dit d’una altra manera però si et fixes en el meu escrit faig notar “sense renunciar als nostres principis…” perquè entenc que les persones no estem al marge de la ideologia, encara que continuo dient “amb la voluntat de dialogar, discutir i consensuar els trets més transcendents de la política municipal”. És per això que coincidim en la necessitat de consens, encara que no sigui absolut, és a dir, amb els 17 regidors, i faig notar quan dius “l’oposició haurà de fer alguna cessió en els seus plantejaments…”, malgrat que jo, tot i que a vegades també ho simplifico d’aquesta manera, m’agrada més parlar dels partits de l’oposició ja que no els veig com un bloc conjuntat sinó més aviat força dispersos.
Publica un comentari a l'entrada