Està demostrat que en tots els camps, les persones volen apuntar-se amb els guanyadors. És molt més fàcil ser aficionat d'un Barça o Madrid que no pas de l'Espanyol. Perdre és dolorós, i quan això passa sovint, és molt difícil de pair.
No és estrany doncs que una bona campanya electoral, que vengui el partit com a guanyador, té molts punts a favor perquè acabi guanyant. És per això que un partit polític que ha estat governant i ha fracassat, no té fàcil aconseguir la majoria.
El panorama català actual és complicat. D'entrada no hi ha un partit polític que destaqui sobre la resta. Els grans s'han fet petits i els petits han crescut, però sense sobresortir dels altres. Això ho podem veure al Parlament català, però també en molts ajuntaments, on durant molts mandats havien tingut un mateix color polític, que cada vegada té més difícil repetir.
Bona part de la polèmica al voltant de la consulta té un component electoralista important. C's ha trobat en la consulta la seva font de vots. El PPC, amb un discurs semblant té problemes per conservar els militants i simpatitzants, molts dels quals veuen en C's una alternativa més actual, sense passat gris.
Entretant, el PSC de Pere Navarro, va perdut intentant encertar el lloc que li pot donar més bons resultats, però no ho té fàcil. El dia de la Constitució en Pere Navarro va sortir a la foto al costat de Rivera i Camacho. No era una fotografia espontània, sinó provocada, i això es notava. Una fotografia que contrastava amb la de la manifestació al carrer, on molts l'esperaven. Aquesta incoherència té un cost, i normalment això es veu en les campanyes electorals. Avui més votants socialistes s'han desmarcat del PSC oficial. El futur és cada vegada més incert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada