El tema del dia és, evidentment, la pregunta i data de la consulta. Ho és per als que la volen i desitjaven des de fa molt temps, però també pels que consideren que és un error, i creuen que la consulta no es podrà fer. Hi ha també les persones que acumulen les dues posicions, és a dir, aquelles que celebren la notícia d'avui, però que desconfien que la consulta s'acabi fent.
És pràcticament impossible parlar de la notícia objectivament, i encara menys, fer-ho el mateix dia que ens ho han presentat. Hi ha notícies que cal pair abans de pronunciar-s'hi. És quan es precipiten les declaracions que es diuen moltes tonteries.
Si alguna cosa no m'agrada de totes les discussions entre defensors i detractors de la consulta és la simplicitat en què es parla de la constitucionalitat de les decisions preses per un govern autònom. Tots els canvis han vingut gràcies a trencaments de constitucions o règims establerts. Tots els canvis, doncs, inicialment són inconstitucionals. Per què Mandela va estar pres vint-i-set anys?
Obama ho va dir molt clar durant el funeral de Mandela. Molts dirigents lloen Mandela, però són incapaços d'escoltar l'oposició. Incapaços de dialogar. El nostre president, l'espanyol, és la personificació de la negació, i amb personatges com el senyor Rajoy la democràcia no té futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada