Dijous
passat afirmava que un polític no pot defugir mai les responsabilitats que
assumeix el mateix moment que accedeix al càrrec, ni donar les culpes als
altres. Posava l'exemple d'un exalcalde que es justificava amb l'error dels
seus treballadors, davant l'acusació de l'oposició per no haver aconseguit unes
subvencions. Avui permeteu-me que faci extensiva aquesta premissa als pares.
Aquesta
setmana estem llegint la notícia de la intoxicació etílica de menors als
voltants d'una discoteca de moda de Mataró. Quinze joves varen ser atesos a
l'hospital de la ciutat i va caldre desplaçar-hi policia i ambulàncies. Un cost
de recursos públics que paguem tots.
Avui
em parlaven que les escoles s'havien desentès de l'educació dels joves, la qual
cosa és una afirmació temerària i exculpatòria dels pares de família. És molt
fàcil per a un pare dir que a l'escola no eduquen el seu fill com comportar-se,
mentre li permet que estigui vagant per la ciutat a altes hores de la matinada.
L'excusa
fàcil de molts és afirmar que els pares no poden controlar els seus fills. No
sé si és una evidència, però en tot cas és una excusa de mal pagador. I no
estic parlant de famílies desestructurades, amb problemes econòmics greus i
incultura exagerada. També parlo de pares molts progressistes, que permeten la
disbauxa dels seus fills.
Ser
pare no és fàcil. Els que tenim fills i filles adolescents ho sabem prou bé, i
segur que més d'una vegada ens equivoquem. El que no val és defugir la nostra
gran responsabilitat. Segurament és més fàcil deixar que els nostres fills
surtin de nit, que no pas haver d'aguantar cares llargues, plors i queixes dins
de casa. La decisió és nostra i la responsabilitat també.
Si som els primers a complir, després podrem demanar a professors, monitors d'esplai o esportius, que ens ajudin en l'educació dels nostres fills, però primer hem de començar nosaltres des de casa. Qui no assumeix la responsabilitat d'educar els seus propis fills, no té dret a queixar-se del que està passant a segons quins llocs, els caps de setmana. Siguem coherents i valents.
Si som els primers a complir, després podrem demanar a professors, monitors d'esplai o esportius, que ens ajudin en l'educació dels nostres fills, però primer hem de començar nosaltres des de casa. Qui no assumeix la responsabilitat d'educar els seus propis fills, no té dret a queixar-se del que està passant a segons quins llocs, els caps de setmana. Siguem coherents i valents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada