El PSC baixa del tren pel dret a decidir

Aquest diumenge el PSC ha escollit, per una gran majoria, mantenir-se al marge de la consulta pel dret a decidir. Parlar de consulta pactada amb Rajoy és un eufemisme de renunciar-hi. Fins ara molts havíem cregut que, amb matisos, el PSC estava a favor de la consulta. Sabíem també que en cas de consulta la resposta era la mateixa que C's i PP, és a dir "No". Finalment s'han definit i ja no hi ha especulació possible.

L'única incògnita és saber què faran els militants del sector crític. Poden acceptar la voluntat de la majoria, o deixar el partit. Els seus votants poden començar a buscar alternativa, atès que el partit s'ha col·locat al mateix cantó de C's i PP, i com sempre s'ha dit, entre original i còpia sempre és millor opció l'original.

Malgrat el resultat, és important que els sobiranistes no oblidin que el PSC no és partit residual, encara que ara passi per moments baixos. La història del PSC és important i no té res a veure amb el que ha significat el C's o el PP. El PSC ha estat partit majoritari, partit de govern, amb molts militants i càrrecs polítics que varen lluitar contra el franquisme i l'absència dels drets més elementals de les persones. Arraconar el PSC seria un error, i per això cal allargar-los la mà tot esperant millors oportunitats.

Hi ha unes forces polítiques que continuen engrescades a convocar la consulta, tot i que no hi ha gaires possibilitats d'èxit, sobretot si no són capaces d'anar juntes. Es tracta de caminar pas a pas, sense errades, ni estridències. No es poden fer amenaces ni verbals ni físiques. El senyor Duran i Lleida hauria de canviar d'actitud i, a poder ser, definir-se com ara ha fet en Pere Navarro. Els catalans tenim el dret de saber què pensa cada grup polític i què podem esperar d'ells. Avui el PSC ens ho ha dit ben clar. Ara no hi ha excuses que valguin.