Les dificultats ens enforteixen. Som uns catalans prou enfortits?

Rajoy diu que no permetrà que ningú jugui amb la sobirania espanyola, però no entén que ningú no ho fa. Els que demanem el dret a decidir, ho pensem seriosament, estiguem o no equivocats, però no perdem el temps jugant. Potser el problema d'Espanya, i concretament del govern Rajoy, és no tenir idea de què passa a Catalunya. I els seus companys de viatge catalans, el PPC, no li ajuden gens.

Monsenyor Rouco Varela també hi fica cullerada i aprofita cada ocasió que pot per defensar tot allò que sap que ens pot fer mal, o que com a mínim ens desagrada. Pensar que Rouco Varela és anticatalà seria una presumpció. Altra feina té que pensar en nosaltres, encara que sigui per atacar-nos, però el seu estil no té res a veure amb el nostre, i això es veu ara, però s'ha vist sempre, també i sobretot, en temps de la dictadura franquista.

I avui Mas-Colell deia a Madrid, "Si la línia dura de l'Estat preval, Catalunya tindrà un estat propi. Si no en aquesta generació, en la següent". No podran dir mai que no els ho hem advertit de mil maneres. Si no ho han volgut entendre, no és culpa nostra. Mas-Colell ha estat encertat i clar quan ha dit que no és Catalunya qui ha escollit el moment, sinó que "ens estem defensant d'un atac en tota regla en el front de la identitat i l'autogovern". Ha parlat de la humiliació de la sentència de l'Estatut, o de la provocació de la llei d'Educació, la recentralització del PP aprofitant la crisi, i la disminució de competències de Catalunya, la llengua... El seu discurs no ha agradat. El públic d'avui tampoc ens entén.