Iñaki Urdangarín, les històries de mai acabar

No sé què hi ha de cert en tot l'historial del gendre del rei, l'Iñaki. Cada dia ens assabentem de noves històries i gens afalagadores. Avui llegia que la tesina de final d'estudis d'ESADE li podien haver escrit dos treballadors de l'empresa Nóos. Aquest xicot sí que vivia com un rei, com el sogre, vaja. Esclar que això ho diu el soci Diego Torres, que ja no sabem si creure'ns-ho. 

De la vida del rei i família ningú no pot sorprendre's de res, i pel que sembla l'Iñaki tenia molt clar a quina família havia anat a parar i què en podia esperar. Seria ser burro no aprofitar-se'n. De fet ja no venia d'aquí. Segur que mai no s'hauria imaginat que tot es podria acabar sabent. M'imagino que la seva ingenuïtat o candidesa l'ha traït. (ja veieu que no parlo d'intel·ligència).

Quan parlo d'Urdangarín o penso en tot l'entremat, no puc deslligar-ho de la infanta Cristina. Se'm fa molt difícil, per no dir increïble, que Cristina ignorés tot el que estava fent La justícia és igual per a tothom". Té la mateixa credibilitat que l'altra frase "El castellà no ha estat mai una llengua imposada". Curiós, oi?

el seu espòs, o bona part del que feia. No la veig tan ignorant com per no imaginar-se que alguna cosa no era del tot clara. Llavors... per què la impunitat? per què no es pot investigar i, si és el cas, jutjar? Recordo les paraules del rei... "