Avui la preocupació és la indefensió

Si ahir parlava de manca d'educació avui podria parlar d'impotència, ràbia, desesperació. Vivim uns temps difícils. Algú es pot sentir il·lusionat, a l'espera de canvis, però hi ha qui no hi veu futur, no sap com sortir-se'n, no troba remei als seus problemes i aquests el superen. La impotència no sempre sorgeix per problemes personals, sinó que també l'experimentes quan no saps quina solució donar al teu veí, com resoldre els seus problemes.

El president Mas és aquests dies el protagonista per a molts, sobretot per a molts polítics espanyols. El ministre d'Exteriors diu que Mas es va equivocar no demanant ajuda al seu ministeri. Cal suposar que amb la seva ajuda la reunió amb el ministre de defensa francès no s'hauria anul·lat. I el PP català? què pressuposen que volia fer i dir el president Mas al ministre francès? Potser... demanar-li una aliança contra l'exèrcit espanyol? Això és el que es tem el senyor Millo? és el PP el més indicat per exigir transparència?

Però avui la meva preocupació no és a París ni a Madrid, ni tan sols a la meva vila, encara que ens hagin robat per tercera o quarta vegada l'estelada. La meva pr

eocupació es centra en aquelles persones que viuen amb la por al cos, sense que ningú els ajudi, encara que els comprenem i ens posem al seu lloc. Bé, això és el que acostumem a dir, perquè de posar-nos al seu lloc, res de res.