El Parlament Europeu ha concedit a la PAH el Premi Ciutadà Europeu 2013, un premi que es concedeix anualment a persones o entitats que lluiten pels valors europeus. La reacció dels eurodiputats del PP ha estat considerar aquesta concessió un escàndol, per tractar-se, segons el PP, d'una "organització violent i amb un tarannà molt poc democràtic".
Suposo que el PP no hi està acostumat. Té un fiscal molt actiu que discuteix als jutges tot allò que no és de l'agrat del PP, però el seu àmbit de treball no travessa fronteres i allà no hi ha res a fer, o si més no ho tenen més difícil.
Tot plegat, com es pot deduir, engreixa el sac dels desastres. Diuen que una desgràcia no ve mai sola, i nosaltres les estem rebent una darrere l'altra. Uns polítics que viuen d'esquena a la població, però que mouen els fils de qui hauria de jutjar amb honestedat, imparcialitat i d'acord amb la llei.
No deixa de ser curiós que les alegries vinguin d'Europa, com quan el nostre país estava sota la dictadura del general colpista. Amb això podríem pensar que no hem canviat tant, que ens falta molt per consolidar un model de país realment demòcrata.
Un dia vaig escriure en aquest bloc, que no m'agradava la violència i que no aplaudia certes actituds de la PAH. Entenc els pocs recursos de què disposa la plataforma, però m'agradaria pensar que es poden trobar sistemes menys dramàtics i irritants, que de ben segur ajudarien a augmentar el nombre de simpatitzants. Perquè la ciutadania està cansada de baralles i exabruptes, i li agradaria que tot es pogués solucionar sense massa soroll. Potser és una utopia pensar-ho, però hi podríem posar-hi una mica més de la nostra part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada