La Música pot ser en algun moment un refugi per a la nostra ànima, per al nostre estat d'ànims que avui es troba força convuls. Personalment em refugio en la música clàssica i, en funció de la situació, d'un període o altre de la història de la música. Fins i tot temes aparentment tràgics i melancoliosos poden aportar-nos el repòs i força que necessitem. Sobretot un divendres d'una setmana moguda i fatigant.
Avui, per atzar he anat a parar a l'Actus Tràgicus de J.S. Bach. No sé si coneixeu la
peça, però us haig de dir que és brillant, com tota l'obra del gran mestre. Una obra coral que fa molts anys vaig descobrir i me'n vaig enamorar. Encara recordo els cantants solistes. Eren joves, amb poca experiència, però amb fusta. La peça va entusiasmar.
Les cantates de Bach, per als que ens agrada la música coral, són un bon referent i tot sovint hi hem d'anar a parar. Hi ha molt bons compositors de música coral, alguns molt recents en la història, però Bach és únic. El nostre país té un passat i un present coral important. Les entitats corals, els orfeons i cors de clavé han fet història i han acostat la música a molta gent. Des de les corals infantils als vells orfeons, són moltes les persones que han format part del món musical, amb tot el que això ha significat per a la nostra cultura i orgull de poble singular.
Aquests dies a Arenys, la Societat Coral l'Esperança celebra els 150 anys de la seva fundació, i ho fa recordant la història i oferint diferents concerts a la vila. La coral té una riquesa musical, però també social i d'amistat. Les corals i orfeons han estat un exemple de treball en grup, on la suma de molts ofereix el resultat desitjat, on cadascú juga el seu paper en harmonia, i al final es troben en la coda.
Desitjo molta sort a la Societat Coral l'Esperança i el desig que la seva tasca musical i cultural continuï endavant, gaudint de la música i l'amistat. També un record per a la Coral Canigó, on vaig tenir la sort de cantar-hi durant més de vint anys, i que enguany celebra els 50 anys de la seva fundació. L'Enriqueta Anglada, la primera directora i ànima de la coral, que la va fer gran. A ells també molta sort i gratitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada