El govern extremeny o el sentit del ridícul

És cert que al costat dels insults de nazis que els catalans rebem per part de molts polítics espanyols, les declaracions del senyor Monago o bé, en aquest cas, del seu conseller d'administració pública, el senyor Pedro Tomás Nevado-Batalla, queden molt descafeïnades. Dir que el govern català ha de retallar per culpa de l'independentisme només es pot considerar ignorància o mala fe ridícula.

Ens trobem en aquella situació en què no saps si fer cas omís de tot el que es diu de nosaltres, o bé anar-ho guardant a la llibreta dels apunts, per si un dia ho hem de menester. El que desconec és si algun dia tota aquesta colla d'insultadors del regne s'adonaran del que han estat fent i els caurà la cara de vergonya, o bé són tan desgraciats que mai despertaran d'aquesta ignorància suprema.

Perquè hem quedat que era ignorància, oi? O ho deixàvem en mala fe? Tenim un sociòleg, el senyor Amando de Miguel, que de ruc no en té res. En el seu cas es tracta de venjança per no haver aconseguit els seus propòsits espanyolistes quan l'esperit independentista era cosa d'uns pocs i a més indefensos. La seva hipocresia no va ser prou forta per enredar a més gent, i ara es dedica a predicar per les espanyes, conreant un sentit anticatalà a partir de tòpics falsos i injúries. Els perjudicats són aquests polítics mediocres que corren per les files del PSOE i PP, que amb ple desconeixement de tot, es creuen les bajanades que els expliquen els falsos profetes. (S'ha de dir que durant molts anys, nosaltres els catalans també hi hem ajudat força. L'estratègia no ha estat mai el nostre punt fort).

Parlava de mala fe ridícula perquè ni en mala fe treuen un aprovat. Les seves declaracions no s'aguanten perquè no tenen arguments. Tot ho basen en les nostres aspiracions independentistes, i no veuen que quant més ens insultin i ens vulguin arraconar, més ganes tindrem de marxar-ne. A ningú no li agrada quedar-se en un lloc que no és estimat ni volgut. Aquesta és l'Espanya que ens detesta, però no ens deixa decidir què volem fer. Jo, així, no em quedo.