Els equilibris de Rajoy per guardar la paradeta

Podria parlar del senyor Monago, però... no es mereix tanta dedicació. Deixem-lo per inútil, com també a tots aquells que ens titllen de nazis. Hi ha prou temes a comentar, com el cop baix del govern amb la retallada de la llei de la dependència, feta amb nocturnitat i traïdoria. Aquest és el programa del PP, un partit que de ben segur el varen votar milers de persones que ara perdran la subvenció o bé l'increment del cost els resultarà impossible d'afrontar. S'adonaran del seu error?

Parlo de nocturnitat i traïdoria perquè a la roda de premsa de després del Consell de ministres del divendres no es va parlar d'aquesta retallada. No quedava bé. Tot i així s'ha de reconèixer que aquesta llei va néixer amb mal peu i sempre ha comportat problemes. Va crear moltes expectatives que després no ha pogut satisfer. Probablement ara rebrà l'estocada final. És el que molts ideòlegs del PP prediquen des de fa temps. El paper de l'Estat els molesta, sobretot l'estat de les autonomies.

Ara Rajoy es dedica a fer equilibris per acontentar els seus barons que es revolucionen. Cada vegada que obre la boca, i ho fa poc sovint, hi ha algú de la seva colla que rondina: Aguirre, Monago... Els seus pateixen perquè tenen por que se'ls acabi la bona vida. Aquell peatge dels partits polítics, d'acontentar els seus diputats, senadors, secretaris generals, assessors... el que Daniel Lacalle anomena despesa política, que és inherent a la classe política actual, a qui se li demana transparència que és el mateix que demanar peres a l'om.