Les declaracions de molts polítics ratllen l'estupidesa. No estic parlant només de polítics espanyols, sinó també de catalans. "La culpa és dels altres". Aquest és el punt de partida de qualsevol militant i polític del país. Un mateix mai en té la culpa. Sempre són els altres que ho fan malament i no ens deixen fer res.
La posició del PSC, de la seva cúpula i concretament del seu líder, és patètica. Jo, que he defensat i continuaré defensant el socialisme català, tinc vergonya dels actuals dirigents del PSC. Cada vegada que en Pere Navarro obre la boca és per dir alguna tonteria. No se n'adona?
Senyor Navarro, senyor Iceta, jo també firmaria un estat federal, però Espanya no ho vol. Totes les comunitats autònomes estan disposades a renunciar als seus drets d'autogovern perquè Catalunya esdevingui una regió espanyola més, i a poder ser eliminant el català. Davant d'aquest panorama només ens queda l'opció de marxar. Els que em coneixen saben com penso i també per què arribo a aquesta conclusió.
Els senyors Griñan i Rubalcaba ho han deixat molt clar: res de Pacte fiscal. Griñan, a més, tampoc vol cap canvi en els acords entre PSOE i PSC, la qual cosa significa que el grup propi al Congrés se l'hauran de pintar a l'oli. Essent així, jo demano sinceritat al PSC i que no ens vulguin confondre, sobretot als seus militants. Si tots (tots els partits) fossin més transparents i honrats, no hi hauria tanta desafecció política ni estarien tan mal vistos.
Davant d'aquest panorama animo els dirigents del PSC (els del PP català ja ho deixo per perdut), que liderin un veritable canvi, pensant en el territori, encara que no els motivi el fet català, simplement pensant en la seva gent i la resta de catalans que conviuen amb nosaltres. Que no ens enredin més dient que el PSOE ens té en compte. Això només passa quan vénen les eleccions. Avui els dos màxims dirigents del PSOE ho han deixat ben clar.
Però també demano a qui lidera el moviment independentista, a tots els seus simpatitzants i col·laboradors, que no s'oblidin que no estan sols. Hi ha més catalans que no pensen com ells, però formen part del mateix vaixell. No s'oblidin que els han de convèncer, però per sobre de tot respectar. No es deixin portar pels mals instints ni de la falsa creença que són els dipositaris de la raó. Tenen moltes raons que ens han de fer reflexionar, jo n'he exposats algunes, però que no pensin en la 'raó'.
Ens trobarem a la manifestació. Ens hi trobarem perquè demanem un canvi en les relacions entre Catalunya i Espanya. Si no ens donen cap més alternativa, demanem la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada