El feixuc llast de la militància política

A la vida hi ha molts moments en què et replanteges estratègies i actuacions, o si més no hi reflexiones. No sempre quedes content de les decisions preses, però valores la capacitat de reconèixer els errors i la intenció d'esmenar-los.

A nivell particular es fa poc, o almenys aquesta és la meva impressió, però de manera col·lectiva encara és pitjor. Aconseguir que una associació, una entitat, un grup polític, o qualsevol col·lectiu, analitzi el seu comportament i busqui alternatives per millorar-lo és gairebé una quimera.

Tenim moltes coses per aprendre, a títol individual i també com a societat. Ens sobre orgull i ens fa falta més modèstia. Sovint confonem capacitat competitiva amb destrossar l'altre. Ens costa poc xerrar i molt escoltar, i treballar en grup encara resulta massa complicat. Parlem de democràcia i som els primers a negar la paraula als altres. Ja no parlo de reconèixer els mèrits i la raó dels altres.

Avui, mentre llegia les notícies del dia, m'he alegrat de no tenir cap carnet ni afiliació política, perquè m'adono que, tot i haver persones interessants, pràcticament totes cauen en la visió esbiaixada de la realitat. Ho miren tot des del punt de vista partidista, negant tota parcel·la de raó a l'adversari, posant-se totes les medalles sense fer memòria del seu passat més pròxim.

Agafeu qualsevol exemple. No ho sé... Eurovegas. Tot fa pensar que finalment anirà a Madrid, o si més no, no serà a Catalunya. Heu llegit totes les declaracions dels representants polítics? Les declaracions de fa uns dies contrastades amb les d'avui? De veritat que es crea una situació vomitiva. ICV critica la decisió del govern català, que ha pactat una alternativa abans que es fes pública la decisió d'Eurovegas, i manifesta que és una manera d'amagar el fracàs del govern. Què volien? No reclamaven que el govern desestimés l'oferta americana? Doncs, per què no estan contents? A més, s'ha dit que el senyor Joan Herrera, el que va amb bici a Polònia, va enviar una carta al senyor Adelson posant-li la por al cos davant la possibilitat que escollís Catalunya. Senyors! Aquest és el tipus de polítics que ens governen o ho pretenen. Perquè el senyor Herrera creu que pot arribar a governar. Aquest és el concepte que té dels electors catalans!

No cal quedar-se només amb ICV. Podem repassar declaracions de polítics d'altres partits, i no es queden curts.

I el senyor Duran Lleida? Ara assistirà a la manifestació perquè ell solet ha decidit que no es tracta d'una manifestació independentista, sinó de reconeixement de Catalunya. Que no sap que dins del seu partit hi ha independentistes declarats? Què es pensa que farem els que ja tenim clar què volem? Canviarem el lema perquè hi tingui lloc?

Algú em pot dir que és qüestió de criteri i diferents opinions. Això no seria problema si no fos que porta implícit un odi mig amagat a qui no pensa com tu, de manera que l'opinió personal queda anul·lada per la del partit on pertanys o simpatitzes. És l'anul·lació de la persona en un col·lectiu (el partit polític), que només premia els dòcils, els que diuen amén a tot, els que no són crítics ni porten problemes, encara que siguin mediocres. O si no com s'entén que personatges com Aguirre arribin a governar una comunitat autònoma?

Avui, mentre llegia les notícies, he pensat que era un afortunat perquè no vivia sotmès a un pensament únic dictat per un líder infal·lible, sinó que podia pensar per mi mateix, equivocar-me i corregir-me tantes vegades com calgui. Avui em sentia feliç per ser tan afortunat!