Senyors polítics, n'estem farts

I això ho diem persones que tenim la sort de conservar una feina, sense problemes amb l'habitatge ni amb la hipoteca. Imagineu-vos què poden dir aquelles persones que han quedat sense feina, que no cobren cap sou ni retribució social, que tenen l'habitatge hipotecat i els amenacen amb el desnonament... no és cap exageració, sinó un fet ben real. 

¿Què poden pensar quan escolten el president del govern de l'Estat que els diu que la manca de credibilitat, que situa la prima de risc per sobre dels 500 punts no té res a veure amb Bankia? ¿Què pensen quan llegeixen al diari que un executiu de Bankia es retira amb una indemnització de 14 milions? I... ¿De què tenen ganes de fer quan el PP i el PSOE es neguen a crear una comissió investigadora per aclarir en què s'han malgastat els diners de Bankia? Per què passa això? 

Senyors, on és la transparència? El que se m'acut de seguida, sense pensar, és que Bankia compromet els dos partits majoritaris. Que estem vivint i patint la dictadura dels partits majoritaris. Que ens enganyen i ens fan pagar la mala fe, el lladronici i la incompetència d'uns quants que s'han ficat a la política per interessos personals. Que només busquen el seu bé. 

Aquest dia el magistrat Dívar el salven d'haver d'explicar que amb diner públic s'ha estat pagant uns caps de setmana d'hotel i platja amb un o una acompanyant. Avui són Rubalcaba i Rajoy que s'uneixen per no haver d'explicar que s'han apoderat d'uns diners de Bankia, per als seus respectius partits i simpatitzants. Perquè si no és cert, quina por tenen que s'investigui? 

Per tot això, però per molts més motius, podem dir que n'estem farts, que ja no ens creiem ningú. Que el president Mas ens havia venut que volia convèncer els altres partits catalans de que el Pacte fiscal era tant necessari, i ara resulta que l'altre partit de la seva Federació, per boca de la vicepresidenta, el delegat del govern català a Madrid i l'etern màxim dirigent d'UDC, hi estan en contra. Que no és prioritari? Qui ens està enganyant? 

Els pagesos de Lleida han recuperat el sometent, què hem de fer nosaltres? Ens hem de revoltar? Potser sí que ens creurem que hi ha coses més urgents que el Pacte fiscal, jo hi posaria un relleu en el conjunt de dirigents ineptes, mentiders i covards. Volem veure rodolar caps. Que no ens quedem només amb el governador del Banc d'Espanya. Però volem que assumeixin responsabilitats i no que es jubilin amb la vida assegurada.