Senyors polítics, es posen d'acord?

Com ho podem fer per enviar a la garjola els banquers estafadors? els polítics prevaricadors i corruptes? els comunicadors mentiders i calumniadors? els magistrats i jutges malversadors i subjectius?... 

Com podem fer obrir els ulls a la demagògia de molts polítics? que la ciutadania no visquem enganyats per unes paraules buides de contingut, promeses incomplertes, incompetència política... 

Avui hi ha hagut una cimera amb els caps dels partits polítics catalans amb representació parlamentària, i algunes de les declaracions dels participants n'hi ha per sucar-hi pa. El representant d'ICV es lamentava d'haver d'assistir en aquesta reunió havent-hi tants problemes socials. Commovedor!, però després són els primers de voler marcat paquet contra el centralisme de Madrid.

Aquí resideix tot el problema: els nostres polítics només actuen i parlen de cara a la galeria. Diuen allò que creuen que queda bé. Aquestes persones que només busquen mantenir la butaca al món de la política són els que l'han desprestigiat i que ens ha fet tan mal.

Per què hem d'aguantar un seguit de mentides del màxim representant polític de l'Estat? és que ens tracta d'idiotes? Com deia avui en Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia, ens parlen d'injectar capital per no dir que és una ajuda pública. No volen crear un comissió d'investigació per tot el que ha passat a Bankia, perquè no sapiguem la veritat. I després ens parlen de transparència...

Veurem en què acaba la cimera, i si n'hi ha una altra abans de l'estiu, com ens han informat avui. M'agradaria pensar que per una vegada ens hem posat d'acord, encara que sigui amb un consens de mínims, però que ens faci forts per anar a Madrid.

Els que s'han desmarcat han estat els Rivera boys, que la seva feina al Parlament es tracta d'això, i d'aquesta manera es creuen la veu de la consciència, quan són uns oportunistes que arriben al que arriben, com li ha passat al senyor Bauzà amb la llengua castellana.

Els altres dirigents catalans pensen que si la reunió ha anat bé, és gràcies a ells. Tot sigui per animar i convèncer els seus militants, simpatitzants i votants. Han d'aguantar l'afició perquè no es passin de bàndol. Això és el que em desespera. És lícit? potser sí, però és repel·lent i cansa.

Jo sóc molt pessimista, però em voldria equivocar. M'agradaria pensar que per una vegada hem après la lliçó i som capaços d'anar a Madrid de la mà de tots. Quan dic tots, em refereixo als partits que tenen un pes important a la societat. Si s'hi afegeixen els altres, millor, però no ens ha de preocupar. No vull dir que no m'ho crec, per no provocar malastrugança, però... va. Diguem que ho intentem i... a veure què passa.