Tothom parla de transparència i els partits se n'omplen la boca, però a l'hora de la veritat són una colla de mentiders de qui no et pots refiar. Tothom parla de processos participatius i no arriben ni a informar. Les conclusions a què arriba la ciutadania és que els polítics el que volen, quan ja tenen el teu vot, és que et decantis i no els emprenyis més. I la premsa?
De qui ens podem refiar? La crisi que estem patint ens l'han amagat sempre. Tot el que ens han negat, després s'ha demostrat que era cert. Ara ens diuen que no ens hauran de rescatar, i la prima de risc supera els cin-cents. Podem confiar amb la justícia? El magistrat Carlos Dívar, a qui varen acusar de malgastar diner públic en caps de setmana a Marbella, no tan sols l'han disculpat, sinó que es volien carregar qui l'acusava. I la resposta és que no cal ser transparent amb què es gasta els diners. No estàvem parlant de transparència?
Si no podem confiar en els polítics ni en la justícia, què podem fer? Cadascú que vagi a la seva? Maricon l'últim? Ahir ens vàrem solidaritzar amb la pobresa. Amb aquelles persones que la crisi els ha deixat indefensos i que s'han de refiar dels voluntaris, de les organitzacions civils per poder menjar i estar a aixopluc. I el govern què fa?
Arcadi Oliveras ho deia a TV3, haurem recollit 4 milions d'euros en un dia, però convé saber que l'Exèrcit espanyol ens costa 52 milions cada dia. I podríem donar altres exemples. Ahir mateix sortia la notícia que mentre tot o gairebé tot es retalla, la despesa per a les vacances de la Benemèrita augmenta. I el que no sabem!
Per això us demanava si encara podíem creure en les paraules de Rajoy. Jo no! A mi ja m'han acabat la paciència. Que els bombin!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada