Aquest cap de setmana s'ha celebrat el congrés d'Unió Democràtica, on es presentava una vegada més qui ostenta el càrrec de president del comitè de govern d'Unió des de fa trenta anys, Josep Antoni Duran i Lleida. La novetat era que en aquesta ocasió tenia qui li volia prendre el càrrec, l'alcalde de Vic Josep Maria Vila d'Abadal.
No només hi havia la lluita per a la presidència, sinó que també estava en joc la voluntat independentista d'uns quants dins del partit, que animava Vila d'Abadal. Duran i Lleida no temia pel seu lloc, però ha hagut de fer una aferrissada defensa de la seva idea confederal, criticant, fins i tot, el seu soci CDC per la defensa que fan alguns dels seus dirigents de la independència de Catalunya.
Ningú podrà dir que s'hagi vist sorprès, ja que Duran i Lleida ho ha dit sempre i no s'ha amagat mai de defensar la seva tesi contrària al sentiment independentista català. El renovat líder d'Unió defensa el dret a l'autodeterminació, però com molt bé diu "l'important per a un poble no és tenir drets, sinó la capacitat real per a poder exercir-los".
Duran i Lleida té clar que per poder proclamar la independència és necessari un coixí important de població que hi estigui a favor, i això no passa en aquests moments. Encara que les posicions més extremes es deixen sentir més fàcilment, la veritat és que la majoria encara està a l'altra banda, la qual cosa no vol dir que no s'hagi d'exigir el dret d'autodeterminació, com a dret de tots els pobles.
Duran i Lleida ha demanat als representants dels altres partits polítics catalans que assistien al congrés, unitat per defensar els interessos de Catalunya per sobre dels interessos de partit. Es tracta d'una petició que fa molts anys que fem bona part de la ciutadania, que patim amb tristesa la lluita entre els partits polítics, deixant de banda els interessos de les persones a qui diuen servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada