Molt més que indignació, Impotència!

Malauradament estem patint molt més que indignació. Tenim una sensació d'impotència que ens fa més febles i sense recursos per fer front al conjunt de mesures econòmiques que ens estan imposant, però més frustrats en veure que ningú no és culpable ni es depuren responsabilitats. De la mateixa manera que els estafadors no retornen el botí, ara quan amb diner públic s'ha de reflotar la banca, ningú paga per la seva irresponsabilitat.

Avui es commemora l'aniversari del 15M, i moltes places del país i arreu, tornaran a acollir els indignats. No hi serem tots, però estarem ben representats. El govern de l'Estat no ha autoritzat l'acampada, i tot fa suposar que només hi haurà concentració, a no ser que es revelin a les ordres del ministre Fernández Díaz. A Catalunya, amb competència dels Mossos, l'acampada és tolerada. Veurem com acaba tot plegat.

El problema és que els polítics professionals, aquells que viuen de la política, no es creuen res de tot aquest moviment, i s'ho miren com una performance. Ara amb més bons ulls per part del PSOE, perquè no governen, però al cap i a la fi, un show transitori. A partir del dia 16, tot tornarà a la normalitat, és a dir, continuarem patint la improvisació d'un govern incapaç de trobar solució els nostres problemes, però sobretot de canviar la manera de fer política.

El moviment del 15M és capaç de fer-se notar i intentar fer obrir els ulls als polítics, però no només a ells. Però és ben cert que no hi ha persona més cega que aquella que no hi vol veure, i d'aquests en tenim prou mostres. No podem oblidar, però que mogudes com les que han evitat els desnonaments, no haurien tingut la mateixa capacitat de mobilització ni eficàcia sense haver existit el 15M. I jo estic convençut que hi haurà altres moviments i actituds fermes que hauran begut del moviment del 15M. Tot això s'haurà de tenir en compte. El que ens cal ara, però, és aconseguir que els polítics del futur tinguin aquesta visió i voluntat de servei.