Ferms en defensa de la nostra dignitat

Del que estem passant aquests dies a casa en parlaré més endavant, quan s'hagi pogut aclarir i serveixi de referència per a altres famílies. Sí, però que voldria comentar la importància de no perdre la dignitat, i em va molt bé l'article de l'Iu Forn, avui a l'ARA. 

A l'article parla de l'Òscar Sánchez, aquella persona que treballava en una benzinera i el varen confondre per un cap de la màfia i va estar empresonat a Itàlia gairebé dos anys. L'Iu, amb el to que el caracteritza, comenta que va ser gràcies als familiars i amics, i al ressò que en va fer El Periodico, que finalment va sortir en llibertat, i no pas per la intercessió del govern. El més important de tot, una vegada alliberat, és que hagi rebutjat assistir a aquests programes de televisió escombraria que li oferien molts diners a canvi de riure's de la seva història. L'Òscar ha preferit ser pobre que no pas perdre la dignitat. 

Perquè cada dia podem veure moltes persones a la televisió que no els fa res haver perdut la dignitat a canvi d'un bon farcell de diners. Hi ha massa gent que es valora poc i no saben que com a conseqüència, els altres tampoc els respectaran. 

Si fóssim més valents lluitaríem per defensar la nostra dignitat col·lectiva, que tenim sota mínims. No és estrany que de tant en tant apareguin grups d'indignats a reclamar els polítics que canviïn la manera de fer política. Que dignifiquin les relacions humanes i evitin una situació en què una part important de la població viu en condicions de pobresa extrema, viuen de manera indigna. 

Avui m'he sentit ofès, i amb la meva dignitat atacada, i probablement la culpa no és en l'altre, sinó que l'hem d'anar a buscar en com hem estat vestint aquest nostre món, ple d'injustícia i que per més que sentim a dir que tothom és innocent fins que no es demostra el contrari, la famosa presumpció d'innocència, la realitat és ben diferent, perquè de petits en ensenyen a pensar malament dels altres i exigir-los que demostrin la seva innocència, quan ja els hem acusat. 

Si no podem viure amb dignitat, no hi ha res que justifiqui la nostra existència en societat. Més valdria tancar la porta i anar per a una altra aventura.