Ahir al diari ARA es va publicar una entrevista a Quim Monzó. Se'm va acudir llegir-la, tot i que la frase destacada pel diari era: "Fa quinze anys que no convido ningú a sopar a casa". Jo em creia que malgrat aquest detall, hi trobaria alguna cosa interessant al llarg de l'entrevista. La veritat és que em vaig avergonyir, no tant pel que deia en Quim Monzó, com perquè el diari, una vegada realitzada l'entrevista, havia gosat publicar-la. El més assenyat hauria estat deixar-la en un calaix, o llençar-la simplement.
L'entrevista no té cap tipus d'interès, i per les respostes que dóna l'autor literari, se'l pot considerar de maleducat. Reconec que Monzó no ha estat mai sant de la meva devoció, cosa que no tothom diu, normalment per por a quedar malament. Ja se sap que en tots els camps, hi ha uns personatges que si t'hi manifestes en contra, la gent et mira malament, com fent-los llàstima. Després de l'entrevista publicada per l'ARA, la meva opinió al respecte s'ha reforçat, i ja no em miro de la mateixa manera el diari on hi estic subscrit.
Està bé que a l'estiu es relaxi tot una miqueta i es vulgui simular allò d'estar de vacances... i no ser tan seriosos... però la dignitat no es pot perdre mai, ni la de l'escriptor ni la del diari, i si em permeteu, ni la de l'entrevistador, en aquest cas, el director de l'ARA.
Seria bo que el senyor Monzó es rellegís l'entrevista i s'adonés que no es pot anar per la vida amb aquests aires prepotents, en què només veuen defectes als altres. Potser es creu molt superdotat. Probablement la seva obra literària tindrà qualitats, però és molt trist que sigui tan barroer i es pugui aprofitar tan poc la qualitat humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada