El futur de Ridao a ERC

Fa uns dies vaig llegir uns comentaris de Joan Ferran, el de la crosta nacionalista, referits a Joan Ridao. Ferran defensava Ridao en un moment que tot feia pensar que quedava fora de joc en la renovada ERC. La primera cosa que vaig pensar va ser que no era ningú per discutir l'encert o no de les decisions d'un altre partit, i a més, amb el seu historial, també pensava que no estava fent cap favor al polític d'ERC.

Jo hauria escrit la meva opinió al respecte, amb la tranquil·litat que la meva opinió no té cap transcendència. No ho vaig fer, però he anat seguint tot el procés i, concretament, el paper que li deixaven jugar de cara a les noves eleccions internes del partit. Ridao ha manifestat des del primer dia, la seva voluntat de tornar a presentar-se com a diputat a Madrid.

Avui, després de llegir l'article de Toni Soler a l'ARA, m'han entrat ganes de dir-hi la meva, des del meu blog, convençut que no molestaran a ningú.

Tot i que la meva informació al respecte és molt superficial, sempre he pensat que Ridao era un bon polític. El tinc com a un persona coherent, un fet no molt corrent en política, i seriós en els plantejaments. Soler deia que Maragall el volia com a conseller. Jo no ho sabia, però penso que hauria estat un bon conseller, al meu entendre, millor que d'altres consellers i conselleres que ERC va aportar als dos governs del tripartit.

Desconec com acabarà el tema, però jo veuria bé que Ridao fos el candidat d'ERC al Congrés de Madrid, encara que no sigui la meva opció política. ERC segur que decidirà el millor per al seu partit, i anirà bé que sigui així, després dels últims resultats.