Han passat quatre setmanes, volant, i ja tornem a ser quatre a casa. D'entrada, l'experiència sembla que ha estat positiva i, a part de l'aprenentatge de la llengua, les vivències seran recordades durant temps. Tot el que vivim, forma part del pòsit que esdevé tan important per al futur i que ens configura tal com som. Allò que vivim i com ho vivim.
El pare, l'avi en aquest cas, estava content de poder rebre els seus nets. Probablement no s'ha fet la idea de la distància, sobretot en el cas de l'Ignasi, però volia ser allà per donar-los la benvinguda. Amb ell hem celebrat el dia de sant Jaume, encara que un dia endarrerit.
I hem arribat a Arenys amb una bona pluja, que haurà deslluït la festa major de Mataró. Aquest estiu no acaba de posar-s'hi, i potser quan voldrà, el dia serà massa curt perquè li puguem agrair. L'Ignasi ens comentava que Seattle, on sempre hi plou, durant els dies que hi ha estat, ben poca pluja ha trobat. És com si ens l'haguéssim quedat aquí per fastiguejar els xiringuitos i terrasses. Ara que tenim la Riera endreçada!
Avui a casa és festa grossa, perquè hi tornem a ser tots, amb noves experiències per explicar, i contents d'haver pogut tornar, sense cap incidència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada