Fam

Aquests dies ja ens ho ensenyen per televisió, però estem massa atents amb les notícies que ens vénen des de Noruega, com per fixar-nos en Somàlia i en l'anomenada banya d'Àfrica. Estem preocupats per la vuitantena de morts assassinats per un boig que es mereix la màxima pena possible, però no podem oblidar-nos de les víctimes de la fam i la injustícia al continent africà.
Gana, misèria i dolor escampat en una terra seca que no té vida ni futur. Nosaltres ens queixem perquè la pluja obliga a suspendre festes majors, i allà ploren i pateixen una sequedat mortífera. La incongruència de l'ésser humà. La injustícia fruit del mal repartiment. La riquesa negada a multitud de persones abocades a la misèria i a la mort.
Hem de forçar l'activitat prioritària de l'ONU per resoldre o si més no, reduir el sofriment d'unes persones que han tingut la mala sort de néixer en uns països secs i amb un futur fosc, sense esperança ni il·lusió. La burocràcia no pot alentir els treballs d'ajuda als famolencs, i ha de prevaldre el dret a la vida d'unes persones que no són responsables de les penes que pateixen.
Tinc els meus dubtes sobre la intervenció de forces armades a lluites internes de països. Penso en el cas de Líbia, però... s'ha pensat en la guerra de Somàlia? no caldria també intervenir per fer més fàcil la vida dels seus habitants? No tenen prou dolor amb la fam que pateixen, que a més s'hi hagi d'afegir el sofriment per la guerra? Si a Líbia es va decidir actuar, per què no es pensa en aquests països africans? és que la seva vida té menys valor? Repeteixo que tinc els meus dubtes sobre les intervencions estrangeres, però... hem de permetre tan dolor? tantes morts? què podem fer per alleugerir el seu sofriment?