Discurs polític

Alicia Sánchez-Camacho ha explicat quina serà la seva tàctica i quins són els seus objectius electorals. El PP des de fa unes quantes legislatures intenta recuperar un cert nom dins el món polític català, augmentant la seva representació al Parlament. Han estat diferents líders polítics que s'han anat succeint, però amb més o menys encert no han aconseguit esdevenir la tercera força política per sobre d'ERC i ICV.

En anys de crisi els partits al govern ho tenen difícil per convèncer els electors que la situació en què s'ha arribat no és culpa d'ells, sinó de la conjuntura, i són els partits de l'oposició que s'emporten la vianda al plat sense massa esforç ni mèrits. És així com el PP planteja la seva campanya, donant totes les culpes al PSC, principal força del tripartit, i a CIU, a qui les enquestes el donen com a possible alternativa de govern en les properes eleccions autonòmiques.

El PP, que utilitza regularment discursos populistes, ha vist com la immigració i la independència són dos elements importants a tenir en compte per atraure vots indecisos que cauen a la seva trampa, per debilitat, desconeixement o ignorància.

El PP vol recollir els vots de les persones contràries a la independència i que estan escarmentades amb el PSC que ha flirtejat amb ella, sense massa encert. El PSC ha tingut i té una batalla interna sobre el pes de la voluntat independentista, o més aviat de l'autoestima catalanista, que de cara a fora no l'afavoreix, atès que una bona part dels seus electors no tenen cap interès amb el tema. El PP vol emportar-se aquesta gent amb un discurs clarament espanyolista i crítica amb la gestió del tripartit a qui li dóna totes les culpes de la crisi que patim.

El PP, però, no és l'únic partit amb aquesta estratègia, sinó que compta amb altres partits minoritaris, com poden ser Ciudadanos, UPyD, o l'Alternativa de govern, que també busquen el mateix tipus d'electors per aconseguir entrar al Parlament. És per això que li caldrà portar les primeres figures del partit de la resta de l'Estat, per crear una imatge de partit fort i ben suportat, que aconsegueixi atraure el vot espanyolista en front del vot independentista, que per cert està molt fragmentat.

Des del meu bloc no faré una proclama de no votar el PP, sinó tan sols d'analitzar els efectes d'un vot dirigit a aquest partit, i dels motius per fer-ho. De no caure en el parany fàcil del desencant, sense veure-hi un projecte ben definit i que beneficiï el nostre país. D'observar bé què s'està dient de la immigració i quines diferències trobem respecte la Plataforma del senyor Anglada, de la qual molts reneguem. Estan tan lluny?

És cert que la imatge del tripartit no ha estat la d'un govern fort i amb caràcter i possibilitats per tirar el país endavant. Hem de mirar, però, tot el que s'ha fet i tenir en compte que veníem d'un govern compacte de 23 anys d'història, amb els seus avantatges i les seves servituds. És curiós com s'acusa el PSC d'haver cedit als impulsos independentistes i d'haver radicalitzat la posició identitària respecte als 23 anys de CIU. 

Són moltes les lectures que es poden fer, i és bo saber-les fer sense influències malèvoles, relativitzant les accions, els discursos i les hipòtesis. No carregant totes les culpes als actuals governants, tenint en compte la realitat econòmica mundial, la dependència econòmica i legal d'Espanya, i els pocs anys de democràcia real del nostre país.

Tot i que ja portem unes quantes campanyes electorals, no acabem de treure'n el profit que caldria, i passem de l'encegament per unes proclames populistes, al desencís total. Tenim l'obligació moral d'expressar democràticament la nostra opinió el dia de les eleccions, i de fer-ho a consciència, responsablement i amb convicció. Allunyem-nos de les falses promeses i sapiguem veure quina és la realitat i quin el camí per vèncer tots els paranys.