Un altre discurs polític

Si ahir parlava del PP i de la senyora Alicia Sánchez-Camacho, avui ho podria fer de Solidaritat Catalana i el seu impulsor, el senyor Joan Laporta. Quan ahir parlava del PP comentava l'ús de la immigració i l'independentisme per poder atraure votants. Avui parlo d'un partit que s'ha constituït per aconseguir la independència. De fet no tenen cap més objectiu que assolir la independència, però després... el que pugui venir després no els interessa o si més no, no tenen ni idea de què han de fer.

Si el PP juga amb la ignorància i el populisme més radical, el grup de Laporta juga amb els sentiments d'uns quants catalans. D'unes persones que no han reflexionat gaire sobre política i només queden enlluernats per la paraula independència. A més ho venen com una cosa tan fàcil, que només cal obtenir la majoria del Parlament i ja està.

Sap greu quan veus entre els seus seguidors a amics i coneguts, i no t'atreveixes a treure'ls la bena dels ulls. És una llàstima que després d'assaborir el gust de la fama com a president del Barça, ara hagi volgut entrar en política i ho faci com a messies salvador de la pàtria.

És cert que els partits tradicionals li han abonat el terreny, i s'ha trobat amb molta gent descontenta. S'ha trobat també amb una revifalla del sentiment independentista, il·lustrat amb la consulta independentista d'Arenys de Munt i tot el que ha vingut després, i s'ha trobat amb molta gent de cor, però poc reflexiva.

No he amagat mai els meus sentiments independentistes. No sóc, per tant, una persona que li desagradi la idea de la independència, però no vull caure en el parany de les al·lucinacions. No crec amb el camí que traça el partit de Joan Laporta, perquè no és ni seriós ni té objectius que es puguin assolir a partir de la realitat. No partim de zero, sinó d'un estat de dret i amb una població molt dividida quant a sentiments nacionalistes.

Però té poca importància el que em pugui agradar o no, sinó el que el conjunt de la ciutadania acabi valorant i votant. Aviat començarem a llegir les enquestes sobre les previsions dels resultats, i estarem atents per valorar les conseqüències de la fragmentació del vot atesa la concurrència de més d'una força política perseguint l'independentisme. Hi haurà Solidaritat Catalana, però també el partit de Carretero, el qual també se sosté a càrrec d'una figura que sempre ha volgut destacar, i també hi haurà ERC que fins ara eren els únics que ho defensaven, però amb un programa de govern, la qual cosa els fa més seriosos, encara que caldrà veure el cas que la gent els fa.

De la mateixa manera que veia que el PP jugava amb els possibles votants, penso que SI també ho fa, sense cap garantia de poder respondre a la fidelitat dels seus seguidors.