Nit de dolor a Castelldefels

És molt fàcil parlar de les dificultats o els perills quan ha passat una desgràcia. El que cal és fer-ho abans, preveure els possibles problemes i prevenir. En la desgràcia de Castelldefels algú ho va advertir, però no se li va fer cas. Segons he pogut llegir, una regidora va avisar que la manera com havia quedat l'estació de tren podia ser un perill la nit de Sant Joan i els mesos d'estiu. Mig any més tard, desgraciadament, s'ha complert la fatalitat i la nit de Sant Joan ha esdevingut una desgràcia.

Ara s'estudiarà què ha passat i per què ha passat i es buscaran responsabilitats, si n'hi ha. El fet que una regidora hagués manifestat el perill que suposava l'estació, i que hagi succeït el que es temia, no sé si farà que la recerca de responsabilitats sigui més eficaç. La situació provoca un sentiment de ràbia i impotència i et preguntes per què es pot ser tan irresponsable.

A mi em ve al cap una altra situació d'impotència que sento davant de l'actuació d'empreses públiques amb qui no hi tens res a fer, ni el ciutadà de peu ni les administracions de primer nivell, els ajuntaments. Quan et baralles per buscar diners per fer bé les coses i et trobes que una entitat com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) actua sense pudor ni se li exigeix responsabilitat, et sents poca cosa i amb molta ràbia.

Adif, responsable de la infraestructura viària no només ha de vetllar per tancar les estacions del tren, sinó que també ha de responsabilitzar-se de fer-ho de manera segura i que eviti qualsevol desgràcia com la que hem viscut aquesta nit de Sant Joan. No es pot esperar a que passi la desgràcia per modificar les coses.