Sant Joan, patró dels països catalans, arriba en mig de la crisi amb menys petards que abans, però més potents, o això és el que a mi m'ha semblat. L'arribada de la flama, al Xifré, li ha donat un simbolisme diferent. Tot i que ha estat un canvi motivat per les obres de la Riera, crec que s'hi ha sortit guanyant, i la rebuda a la feixa del Xifré ha estat tot un encert.
Us haig de dir que a mi els petards em sobren, no m'han agradat mai i sempre he tingut por d'alguna desgràcia. Acostumo analitzar i preguntar-me què hi troba la gent tirant petards. Els coets podrien justificar-se pel color, la trajectòria... però un petard només és una explosió. És això l'atractiu? l'explosió?
Els petards no són barats i en època de crisi fan de bon estalviar. Què fa que malgrat tot la gent els compri? Pot semblar una ridiculesa o una excusa de mal pagador, però... què es podria comprar en lloc d'un grapat de petards?
Al Congrés de Diputats potser hauria estat bé el llançament d'alguns petards, no sé si com a càstig per a l'oposició interessada, o bé per espavilar el govern dubtós. He vist just d'esquitllada un resum de les intervencions de Rajoy i Zapatero, i he pensat que el país no es mereix uns polítics així, i m'ha vingut a la memòria el que escrivia fa uns dies sobre la categoria dels polítics actuals.
Enguany hem celebrat la revetlla de Sant Joan a les vigílies de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Si no ho he sentit malament, sembla ser que la setmana vinent començaran a discutir article per article i els posaran a votació davant la impossibilitat d'assolir una decisió global majoritària. Aviat, podrem saber com queda l'Estatut o millor dit què en queda després de passar primer pel Congrés de Madrid i després pel Tribunal Constitucional. Potser a partir d'ara els Sant Joan tindran un to més reivindicatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada