Un magistrat del Tribunal Constitucional que va votar com els altres a favor de la legitimitat de l'actual composició del Tribunal per sentenciar l'Estatut, diu que la pròrroga en la presidència del Tribunal és inconstitucional. O sigui que ara només faltaria que l'esmentat magistrat presentés un recurs al Tribunal Constitucional contra la presidència del Tribunal Constitucional. Enredat oi?
Després de tota la història que arrosseguem des de fa més de quatre anys, només ens faltava aquesta, sortint del magistrat recusat, el senyor Rodríguez-Zapata. Ja no sé si pensar que ens prenen el pèl, que no tenim gent de categoria per clavar un cop de puny a la taula, o que el joc democràtic al nostre país no dóna per a més.
Segons Rodríguez-Zapata la llei orgànica que permet la pròrroga és inconstitucional, però no sé si ho veu ara, ho ja fa temps que ho veu i no havia dit res fins ara. Jo li demanaria que m'expliqués per què la continuïtat dels magistrats a qui els ha caducat el període pel qual varen ser escollits, és constitucional i en canvi no ho és en el cas de la presidenta. Segurament que hi haurà una raó que a mi se m'escapa, però a mi que m'agrada actuar amb sentit comú, se'm fa estrany i ho posaria tot al mateix sac.
El problema que tenim, però no és tant si l'actual Tribunal Constitucional està legitimat per continuar, sinó que va més a fons. El dubte està en si un Tribunal Constitucional pot retallar una llei, com és l'Estatut, que ha estat aprovat pel Congrés de Diputats i referendat pel poble, en aquest cas el català. Que legalment és possible, ja es veu i encara es veurà més, però penso que no és ètic. Si el poder emana del poble, per què no hi pot dir l'última paraula? (que em perdonin els legalistes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada