Conversa a la carretera

Aprofitant un desplaçament en cotxe, d'una hora de durada, l'hem feta petar tot parlant de la crisi i les mesures per sortir-ne, i també del posicionament dels diferents protagonistes. El company de viatge, amb molt coneixement d'altres països europeus, intentava entendre el perquè de l'actitud de la població en general del nostre país. No pretenia fer una crítica alegrement ja que se sentia molt integrat i plaent entre nosaltres, però es planyia de la poca productivitat del nostre treball, per exemple, o bé criticava la falta d'una dreta més liberal i sense tantes rèmores del passat.

Hem parlat del sindicats, de la necessitat de la seva existència, però críticament pel posicionament que adopten sovint. Penso que l'enfrontament sindicats-patronal no sempre té lloc en un clima constructiu, sinó que a vegades ratlla la histèria o es converteix en una pel·lícula de bons contra dolents. Em deia que al seu país l'acomiadament era molt barat, però l'estat acompanyava les persones sense feina que rebien un bon subsidi i se'ls formava per aconseguir una nova feina.

Em deia que la sensació que donava el nostre país no era de crisi, ni feia suposar que hi hagués tants problemes econòmics a les famílies. Però la realitat és diferent i, malauradament, pel meu compromís amb la vila d'Arenys veig situacions crítiques en què no saps ben bé què dir.

Parlàvem dels preus de les cases que havien de baixar molt encara si es volia aconseguir un mercat, ja que el poder adquisitiu no permet adquirir pisos als preus que encara estan. Em comentava que, a la seva manera d'entendre, era escandalosa la pèrdua de poder adquisitiu dels espanyols i ho comparava amb els països del nord d'Europa on l'increment dels preus dels productes havia anat acompanyat de l'augment dels salaris.

Ha estat una hora curta, i la tornada també. Allà he pogut veure el meu pare que no estava tan eixerit com de costum. El pare enguany complirà els 90 anys, i es troba bé de salut, però amb aquesta edat qualsevol incident pot esdevenir fatal. Esperem que demà es trobi millor.

La decisió del govern a l'hora d'escriure la reforma laboral serà determinant, i només podem esperar que estigui encertat. El consens no ha estat possible, i contra això poca cosa es pot fer. Cal però prendre decisions sense que tremoli el pols. Governar és decidir i a vegades la por a perdre amics fa dubtar massa i es perden oportunitats. Ara és hora de ser valent i no dubtar gens. És tot un repte per a un president i un govern que ha pecat massa de prendre mesures sense estudiar-ne abans les conseqüències. Ara no es pot badar.