Trobo interessant que ens aquests darrers dies, quan es parla de sobiranisme i independència es fa amb més intel·ligència de quan s'acostuma a moure's i parlar només pel cor i sense tocar de peus a terra. També hem pogut escoltar consells sobre la necessitat de parlar en positiu i no només a la contra. L'altre dia parlaven de l'error de plantejar un sentiment antiespanyol, encara que puguem llistar un conjunt de greuges.
Dic que trobo interessant perquè se m'ha criticat la posició contrària a un debat identitari, i he defensat des del primer dia d'anar a demanar la independència de la mà de persones que els més sobiranistes, erròniament menystenen, com si hi hagués ciutadans de primera i de segona.
A la xarxa sovint llegim frases que com a mínim a mi em fan mal, per boca de personatges que es creuen els salvadors de la pàtria. Una cosa és defensar amb totes les forces el que una persona creu i l'altra ben diferent és atacar qui no pensa com tu, pel simple fet de pensar diferent.
Els dos documentals que TV3 ha tret aquestes dues setmanes, referits al dret a l'autodeterminació, tot i defensar una posició clara, han estat suficientment explícits en recollir la necessitat de preparar el país per quan sigui el moment, i no precipitar-nos en un objectiu sense les bases solidificades. Una cosa és exigir el dret, al qual mai podem renunciar, i l'altra organitzar el referèndum quan no ens posem d'acord de quin model d'estat volem.
Els documentals referits han afirmat que el projecte sobiranista és econòmicament viable, i això és interessant, l'altra cosa és creure que estem en condicions de convocar el referèndum, quan hi ha molts catalans i catalanes que no tenen gens clara la seva opció, a vegades perquè no hem estat capaços de fer-los veure les millores que ens pot suposar. Tot això, però, amb la màxima cordialitat i respecte, cosa que no sempre ha estat així, i per això a mi sempre en tindran a la banda oposada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada