Fa una bona colla d'anys una empresa va promoure una urbanització als afores de Tavertet, cap al castell, sobre el pantà de Sau, enredant tothom, alcalde inclòs. A casa ens varen expropiar a preu zero, una part de l'hort que teníem perquè s'havia de fer un carrer nou, per sota del nostre que és el carrer de baix. Tot era per poder tirar endavant la urbanització. El pobre alcalde, un bon amic de la família i un home bo, va pagar els plats trencats i el llavors governador civil de Barcelona, el senyor Martín Villa, el va destituir (encara no havia arribat la democràcia al nostre país).
Cada cap de setmana, l'empresa organitzava un autocar que sortia de la plaça de l'estació de tren de Vic, per portar possibles compradors de parcel·les de la futura urbanització. Als meus pares, propietaris d'una casa al poble també els varen anar a trobar i, recordo, que ens varen acompanyar fins a la futura urbanització i ens varen ensenyar una parcel·la.
Un bon dia el meu pare va trobar-se un conegut de Vic i li va parlar de la parcel·la. A ell el varen engrescar a comprar-ne una i l'enredaren dient que el pare, un senyor de Vic i propietari a Tavertet, n'havia comprat una, la qual cosa era una garantia.
Si aneu alguna hora per Tavertet, que jo us aconsello, i teniu ganes de caminar cap al castell, passareu pels terrenys del que havia de ser aquesta famosa urbanització, on no hi arribava ni llum, ni aigua, però que una bona colla de ciutadans varen quedar-ne escaldats.
Tot això m'ha vingut al cap quan pensava en el fitxatge que un partit polític municipal ha fet d'una persona que d'entrada no té cap pinta de congeniar amb la filosofia d'aquest partit. Pensant en les raons del fitxatge, l'única explicació passa per aconseguir vots d'un col·lectiu inicialment contrari al partit, però que el nou fitxatge els pugui arrossegar.
De fet en unes municipals, les persones acostumen a importar més que no pas l'etiqueta del partit i això és el que pot haver pensat aquest partit polític a què m'he referit, encara que pugui semblar molt estrany i desperti una mica el morbo del temps que aquesta persona podrà estar combregant amb els principis bàsics del partit a qui deurà compromís.
Segur que tots sabem de casos com aquest, tot i que jo el trobo una mica exagerat. Fins i tot jo serviria d'exemple a l'haver-me presentat en la llista d'un partit que no en sóc militant, però que només puc estar-ne agraït. A Arenys, l'any vinent veurem coses interessants. Valdrà la pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada