Tots coneixem la dita "mal de molts..." i encara que no ho vulguem acceptar, la tenim molt present. Segur que trobaríem exemples diaris en què ens hi agafem ben bé. No sé si seria el cas dels nostres desencisos, per no dir emprenyaments amb el govern, fixant-nos amb Itàlia. De fet Itàlia no deixa de sorprendre'ns; si més no les notícies que ens arriben, sobretot parlant de Berlusconi.
Si Aznar titllava l'oposició de pamfletària, no sé què hauria de dir Berlusconi dels seus detractors. Si hi ha un president del nostre món que tingui més sarau per afers personals o per decisions polítiques conflictives, aquest és Berlusconi.
A la manifestació d'avui no sé si tots els convocats sabien per què es feia, perquè Berlusconi n'ha fet tantes..., però l'última és el decret llei electoral sobre una interpretació de la llei electoral vigent en el sentit que dóna per bo el registre d'una llista electoral passada l'hora límit per poder-ho fer, si el portador ja era dins l'edifici. Tot això per validar les seves llistes que es varen lliurar passada l'hora límit. No és la primera vegada, ni serà la darrera que Berlusconi canvia les lleis a la seva conveniència, només per perpetuar-se en el poder i evitar ser jutjat.
Semblaria que no pot ser, però és. La pregunta que també ens fem al nostre país, és si no som capaços de constituir una alternativa política amb cara i ulls que animi els ciutadans a donar-li suport. A la distància ens pensem que els italians són beneits votant un personatge com Berlusconi, després que els n'ha fet tantes, però què pensen de nosaltres?
No pretenc posar en el mateix sac els dos presidents, perquè no tenen res a veure, però l'apatia que originen té els mateixos resultats i no veig la manera d'engrescar-ho. A Espanya, el PP ha agafat molta experiència i ha trobat gust en convocar manifestacions, però on governa, València, Madrid, no fan mèrits perquè hi puguem confiar.
Si Aznar titllava l'oposició de pamfletària, no sé què hauria de dir Berlusconi dels seus detractors. Si hi ha un president del nostre món que tingui més sarau per afers personals o per decisions polítiques conflictives, aquest és Berlusconi.
A la manifestació d'avui no sé si tots els convocats sabien per què es feia, perquè Berlusconi n'ha fet tantes..., però l'última és el decret llei electoral sobre una interpretació de la llei electoral vigent en el sentit que dóna per bo el registre d'una llista electoral passada l'hora límit per poder-ho fer, si el portador ja era dins l'edifici. Tot això per validar les seves llistes que es varen lliurar passada l'hora límit. No és la primera vegada, ni serà la darrera que Berlusconi canvia les lleis a la seva conveniència, només per perpetuar-se en el poder i evitar ser jutjat.
Semblaria que no pot ser, però és. La pregunta que també ens fem al nostre país, és si no som capaços de constituir una alternativa política amb cara i ulls que animi els ciutadans a donar-li suport. A la distància ens pensem que els italians són beneits votant un personatge com Berlusconi, després que els n'ha fet tantes, però què pensen de nosaltres?
No pretenc posar en el mateix sac els dos presidents, perquè no tenen res a veure, però l'apatia que originen té els mateixos resultats i no veig la manera d'engrescar-ho. A Espanya, el PP ha agafat molta experiència i ha trobat gust en convocar manifestacions, però on governa, València, Madrid, no fan mèrits perquè hi puguem confiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada