La diferència entre un mal polític i un mal periodista és que el primer té un examen cada quatre anys que si el suspèn ha de canviar de feina. En el cas del periodista podrà continuar essent un mal periodista tota la seva vida.
Em direu que si no és un bon periodista tampoc tindrà èxit i la seva carrera professional se'n ressentirà. Doncs no! avui dia és possible, i passa sovint, ser un mal periodista i viure com un Maharajà.
Ja ho he comentat altres vegades i tots teniu les imatges i sobretot els comentaris de molts i moltes periodistes que surten per diferents cadenes de televisió i ràdio, a part dels opinadors i conductors de debats, que es barregen entre ells. Malgrat tot, la influència que exerceixen sobre l'opinió fa que et cridi l'atenció la seva manera de parlar dels polítics, deixant-los d'entrada més avall de la sola de la sabata, sense tenir la dignitat d'emmirallar-se abans d'obrir la boca.
La poca credibilitat dels polítics, guanyada una mica a pols, fa que la gent es cregui el que diu un d'aquests periodistes abans que un polític, sense parar-se a mirar qui és un i qui és l'altre. No pretenc canviar els papers ni influir perquè es desconfiï de tots els periodistes, però seria bo que no generalitzéssim i, sense arribar a crucificar ningú, poséssim en dubte aquelles grans afirmacions que beneficien un mateix en contra dels altres.
A casa també en tenim d'aquests, i es creuen els més savis, i fins i tot es pensen que són objectius. Aquests els tindrem sempre, mentre els altres passaran. No fem cap conxorxa, però obrim bé els ulls i, sobretot, exercim la memòria per recordar el passat, i ens adonarem de les vegades que volgudament o per ignorància, han errat, perjudicant aquells que ara es fa difícil reparar el mal.
Oi que us en vénen uns quants al cap, i que a més acostumen a protegir-se entre ells mateixos? Hi són, i que Déu ens els conservi, però despullem-los per veure què amaguen. Sovint palla,molta palla i gens de gra.
Em direu que si no és un bon periodista tampoc tindrà èxit i la seva carrera professional se'n ressentirà. Doncs no! avui dia és possible, i passa sovint, ser un mal periodista i viure com un Maharajà.
Ja ho he comentat altres vegades i tots teniu les imatges i sobretot els comentaris de molts i moltes periodistes que surten per diferents cadenes de televisió i ràdio, a part dels opinadors i conductors de debats, que es barregen entre ells. Malgrat tot, la influència que exerceixen sobre l'opinió fa que et cridi l'atenció la seva manera de parlar dels polítics, deixant-los d'entrada més avall de la sola de la sabata, sense tenir la dignitat d'emmirallar-se abans d'obrir la boca.
La poca credibilitat dels polítics, guanyada una mica a pols, fa que la gent es cregui el que diu un d'aquests periodistes abans que un polític, sense parar-se a mirar qui és un i qui és l'altre. No pretenc canviar els papers ni influir perquè es desconfiï de tots els periodistes, però seria bo que no generalitzéssim i, sense arribar a crucificar ningú, poséssim en dubte aquelles grans afirmacions que beneficien un mateix en contra dels altres.
A casa també en tenim d'aquests, i es creuen els més savis, i fins i tot es pensen que són objectius. Aquests els tindrem sempre, mentre els altres passaran. No fem cap conxorxa, però obrim bé els ulls i, sobretot, exercim la memòria per recordar el passat, i ens adonarem de les vegades que volgudament o per ignorància, han errat, perjudicant aquells que ara es fa difícil reparar el mal.
Oi que us en vénen uns quants al cap, i que a més acostumen a protegir-se entre ells mateixos? Hi són, i que Déu ens els conservi, però despullem-los per veure què amaguen. Sovint palla,molta palla i gens de gra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada