En la interpretació dels fets hi ha una part subjectiva que resulta molt difícil de destriar i la inconsciència ens pot fer afirmar coses que després, amb perspectiva històrica, ens adonem dels errors comesos o malentesos. No cal dir que els interessos personals ens fan males passades, però el pitjor de tot plegat és l'engany que podem ser capaços d'exercir.
Quan tractes persones, els sentiments juguen un paper important i has de ser molt curós, i això, malauradament, no passa sovint ans al contrari, no hi ha dia que no t'adonis de la mala fe de segons quins poders, polítics, mediàtics, per tirar l'aigua al seu molí.
Arenys no n'està al marge i precisament aquests darrers dies hi ha qui ha endegat una campanya fraudulenta sacsejant els sentiments dels vilatans amb informacions esbiaixades i també amb mentides. Hi ha qui se n'ha adonat i ja ho ha explicitat, però n'hi ha que sota la filosofia de lo políticament correcte, hem callat massa i tampoc hem ajudat a desfer l'engany.
Tot té els seus límits i arriba un moment en què has de dir les coses pel seu nom, i si saps que unes persones han mentit públicament, ho has de dir, i en aquest cas estic parlant dels dos representants de la UBICA, de qui no entraré a discutir la seva representativitat, però sí que han mentit quan han afirmat que el projecte del passeig marítim que té aprovat Costes de l'Estat s'ha mantingut amagat, quan ells saben que no és cert i que en més d'una ocasió l'han vist, fins i tot al despatx de l'alcalde.
Una cosa és opinar i l'altra mentir. Puc estar d'acord o no amb els seus plantejaments, que sempre respectaré, però no amb les seves mentides. Però ells no són els únics responsables de la campanya mediàtica, sinó que tenen el suport d'uns periodistes que tenen la virtut que, tot i haver-se descobert enganys anteriors, ho poden continuar fent fins que succeeixi el mateix que amb el pastor i el llop. I també compten amb la iniciativa d'uns empresaris que han volgut vendre una imatge altruista quan el que hi ha al darrera és una defensa sense límits del seus negocis, que si es fes amb sinceritat i sense engany, seria totalment respectable.
I malgrat la reflexió anterior sobre els límits que tens o et marques per acabar dient-ho tot, encara són moltes les coses que silencies, perquè et sembla que tampoc s'ha d'abocar tot a sobre de qui, en el fons et continuarà mentint aprofitant la fràgil credibilitat dels polítics.
No passarà massa temps que s'hi afegiran altres grups interessats. No sé si partits polítics, encara que en aquest cas pugui semblar difícil atès que fent memòria història els deixaria en evidència.
Tots podem creure allò que considerem més creïble, i perquè no, allò que més ens convingui, però és important deixar-ho escrit, deixar-ne constància perquè d'aquí a un temps, puguem analitzar tot el procés i treure'n conclusions. Diuen, però, que no tenim memòria històrica i a mi em sembla que la causa és el poc interès a reconèixer que sovint ens equivoquem, o el que seria pitjor, tenim por que es descobreixi que estàvem manipulant la realitat.
Quan tractes persones, els sentiments juguen un paper important i has de ser molt curós, i això, malauradament, no passa sovint ans al contrari, no hi ha dia que no t'adonis de la mala fe de segons quins poders, polítics, mediàtics, per tirar l'aigua al seu molí.
Arenys no n'està al marge i precisament aquests darrers dies hi ha qui ha endegat una campanya fraudulenta sacsejant els sentiments dels vilatans amb informacions esbiaixades i també amb mentides. Hi ha qui se n'ha adonat i ja ho ha explicitat, però n'hi ha que sota la filosofia de lo políticament correcte, hem callat massa i tampoc hem ajudat a desfer l'engany.
Tot té els seus límits i arriba un moment en què has de dir les coses pel seu nom, i si saps que unes persones han mentit públicament, ho has de dir, i en aquest cas estic parlant dels dos representants de la UBICA, de qui no entraré a discutir la seva representativitat, però sí que han mentit quan han afirmat que el projecte del passeig marítim que té aprovat Costes de l'Estat s'ha mantingut amagat, quan ells saben que no és cert i que en més d'una ocasió l'han vist, fins i tot al despatx de l'alcalde.
Una cosa és opinar i l'altra mentir. Puc estar d'acord o no amb els seus plantejaments, que sempre respectaré, però no amb les seves mentides. Però ells no són els únics responsables de la campanya mediàtica, sinó que tenen el suport d'uns periodistes que tenen la virtut que, tot i haver-se descobert enganys anteriors, ho poden continuar fent fins que succeeixi el mateix que amb el pastor i el llop. I també compten amb la iniciativa d'uns empresaris que han volgut vendre una imatge altruista quan el que hi ha al darrera és una defensa sense límits del seus negocis, que si es fes amb sinceritat i sense engany, seria totalment respectable.
I malgrat la reflexió anterior sobre els límits que tens o et marques per acabar dient-ho tot, encara són moltes les coses que silencies, perquè et sembla que tampoc s'ha d'abocar tot a sobre de qui, en el fons et continuarà mentint aprofitant la fràgil credibilitat dels polítics.
No passarà massa temps que s'hi afegiran altres grups interessats. No sé si partits polítics, encara que en aquest cas pugui semblar difícil atès que fent memòria història els deixaria en evidència.
Tots podem creure allò que considerem més creïble, i perquè no, allò que més ens convingui, però és important deixar-ho escrit, deixar-ne constància perquè d'aquí a un temps, puguem analitzar tot el procés i treure'n conclusions. Diuen, però, que no tenim memòria històrica i a mi em sembla que la causa és el poc interès a reconèixer que sovint ens equivoquem, o el que seria pitjor, tenim por que es descobreixi que estàvem manipulant la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada