Si els polítics estan tan desprestigiats, només faltava la notícia d'avui al Congrés de Diputats en què els diputats de CIU i PNB s'han equivocat a l'hora de votar, i ho han fet a favor de la nova llei de finançament, coneguda per la LOFCA.
És fàcil fer-hi acudits o, si no es valora tant a la lleugera, criticar la poca concentració de molts diputats i diputades durant les seves estades al Congrés. Algú es queixava tot dient que "no hi ha dret que l'única cosa que han de fer molts diputats sigui votar i encara s'equivoquin".
Al Parlament català hi va haver, no fa pas molt, l'anècdota molt lligada a la nostra població, que un dels diputats de CIU va votar contràriament al que va fer el seu grup parlamentari. En el cas d'avui, però el vot equivocat ha estat el de tots els representants de dos grups del Congrés. En el cas de CIU ha estat sorprenent perquè s'hi havia manifestat en contra i en canvi el seu vot final ha estat favorable.
L'error no ha tingut cap conseqüència quant al resultat, perquè sense el vot favorable dels dos grups la llei sortia aprovada amb el suport del PSOE, i ha estat motiu de rialles per part dels diputats favorables a la llei, però ha servit perquè tots els detractors dels polítics, sobretot els que ho fan sense arguments, ho aprofitessin per posar més llenya al foc.
M'imagino que al Congrés, com al Parlament, deu passar el mateix que als plens municipals que són televisats o radiats en directe, els quals no tenen res a veure amb plens municipals sense mitjans de comunicació. Els polítics de torn quan saben que els veuen o escolten, prenen una actitud diferent perquè creuen que els hi va la seva reputació. Avui, quan els congressistes s'han adonat que s'havien equivocat, no se si s'han tornat vermells, o bé ho han acceptat com una simple anècdota.
Per cert, això no té res a veure amb un detall que vaig observar l'altre dia tot navegant pel Facebook en què es realitzen tot tipus d'adhesions a grups i iniciatives, i n'hi havia una de signe totalment contrària al que s'havia defensat en un Ple municipal. Les persones, amb el temps podem canviar d'opinió, encara que si això es fa amb quinze dies diferència, la cosa resulta més estranya.
És fàcil fer-hi acudits o, si no es valora tant a la lleugera, criticar la poca concentració de molts diputats i diputades durant les seves estades al Congrés. Algú es queixava tot dient que "no hi ha dret que l'única cosa que han de fer molts diputats sigui votar i encara s'equivoquin".
Al Parlament català hi va haver, no fa pas molt, l'anècdota molt lligada a la nostra població, que un dels diputats de CIU va votar contràriament al que va fer el seu grup parlamentari. En el cas d'avui, però el vot equivocat ha estat el de tots els representants de dos grups del Congrés. En el cas de CIU ha estat sorprenent perquè s'hi havia manifestat en contra i en canvi el seu vot final ha estat favorable.
L'error no ha tingut cap conseqüència quant al resultat, perquè sense el vot favorable dels dos grups la llei sortia aprovada amb el suport del PSOE, i ha estat motiu de rialles per part dels diputats favorables a la llei, però ha servit perquè tots els detractors dels polítics, sobretot els que ho fan sense arguments, ho aprofitessin per posar més llenya al foc.
M'imagino que al Congrés, com al Parlament, deu passar el mateix que als plens municipals que són televisats o radiats en directe, els quals no tenen res a veure amb plens municipals sense mitjans de comunicació. Els polítics de torn quan saben que els veuen o escolten, prenen una actitud diferent perquè creuen que els hi va la seva reputació. Avui, quan els congressistes s'han adonat que s'havien equivocat, no se si s'han tornat vermells, o bé ho han acceptat com una simple anècdota.
Per cert, això no té res a veure amb un detall que vaig observar l'altre dia tot navegant pel Facebook en què es realitzen tot tipus d'adhesions a grups i iniciatives, i n'hi havia una de signe totalment contrària al que s'havia defensat en un Ple municipal. Les persones, amb el temps podem canviar d'opinió, encara que si això es fa amb quinze dies diferència, la cosa resulta més estranya.
El que fa palès aquest fet, però, és un altre tema més importants. Esl partits polítics són avui estructures tancades on TOTS, independentment del que pensin, acaben votant com un ramat d'ovelles el mateix. Ningú ha estat capaç de fer veure l'error al diputat que marcava el què votar? A altres països, segons el territori pel qual han estat escollits, hi ha diputats disposats a votar diferent a la resta del grup per a defensar a aquells que els han votat. I la gent ho troba normal i no passa res. És que és el que haurien de fer!
ResponElimina