M'agradaria saber escriure per poder expressar tot allò que sento, de manera clara, sense ferir a ningú, ni en el seu orgull ni en la seva sensibilitat. Ja sé que no és el cas de les persones a qui em referiré en aquest escrit, però això és el seu problema encara que ens el vulguin traspassar.
Hi ha molts valors a respectar i moltes actituds a corregir. Potser no tothom ho veu de la mateixa manera, però l'honorabilitat de les persones és sagrada i qui l'embruta no es mereix cap consideració i encara menys si utilitza un mitjà de comunicació per esbombar-ho, i aquell que ho consenteix, es posa en el mateix nivell convertint-se en còmplice.
Una cosa és la llibertat d'opinió i d'expressió, i l'altra és la llicència per blasfemar públicament, aprofitant un micròfon i la passivitat culpable de qui podent-ho evitar, deixa que la ment obcecada per una animadversió manifesta, continuï posant a parir qui no té possibilitat de defensar-se.
Això passa, i passa des de fa massa temps. Són una bona colla d'anys amb el mateix discurs, encara que en progressió aritmètica, amb aparença demòcrata, jugant amb la demagògia més absoluta i aprofitant conxorxes.
Algú defensaria, per exemple, que és just permetre que en un programa de ràdio s'insulti i menysprei una persona, i el director del programa no ho aturi, no pas en ànim inquisitorial o censor, sinó per respecte a la honorabilitat de la persona atacada?
És cert que tots sabem qui hi ha en un costat i l'altre del fil telefònic, i que no ofèn qui vol sinó qui pot, però resulta insultant i mesquí comprovar la manera barroera que se segueix per dissimular les pròpies misèries.
No ens confonguem! no estem parlant de crítica positiva ni tampoc destructiva, és purament insult barroer i colèric. Em sap greu que hi hagi gent que ha caigut en la trampa, i voldria pensar que arribarà el dia que obriran els ulls, no pas per canviar de bàndol, ja que no és això del que es tracta, sinó per adonar-se de l'engany sofert; per adonar-se que han estat objecte de canvi per salvar la papereta dels que els han utilitzat.
Començo a veure la llum en tot aquest afer, i no té connotació política sinó una visió de vila, de societat demòcrata, de defensors dels valors més fonamentals de la nostra societat.
Hi ha molts valors a respectar i moltes actituds a corregir. Potser no tothom ho veu de la mateixa manera, però l'honorabilitat de les persones és sagrada i qui l'embruta no es mereix cap consideració i encara menys si utilitza un mitjà de comunicació per esbombar-ho, i aquell que ho consenteix, es posa en el mateix nivell convertint-se en còmplice.
Una cosa és la llibertat d'opinió i d'expressió, i l'altra és la llicència per blasfemar públicament, aprofitant un micròfon i la passivitat culpable de qui podent-ho evitar, deixa que la ment obcecada per una animadversió manifesta, continuï posant a parir qui no té possibilitat de defensar-se.
Això passa, i passa des de fa massa temps. Són una bona colla d'anys amb el mateix discurs, encara que en progressió aritmètica, amb aparença demòcrata, jugant amb la demagògia més absoluta i aprofitant conxorxes.
Algú defensaria, per exemple, que és just permetre que en un programa de ràdio s'insulti i menysprei una persona, i el director del programa no ho aturi, no pas en ànim inquisitorial o censor, sinó per respecte a la honorabilitat de la persona atacada?
És cert que tots sabem qui hi ha en un costat i l'altre del fil telefònic, i que no ofèn qui vol sinó qui pot, però resulta insultant i mesquí comprovar la manera barroera que se segueix per dissimular les pròpies misèries.
No ens confonguem! no estem parlant de crítica positiva ni tampoc destructiva, és purament insult barroer i colèric. Em sap greu que hi hagi gent que ha caigut en la trampa, i voldria pensar que arribarà el dia que obriran els ulls, no pas per canviar de bàndol, ja que no és això del que es tracta, sinó per adonar-se de l'engany sofert; per adonar-se que han estat objecte de canvi per salvar la papereta dels que els han utilitzat.
Començo a veure la llum en tot aquest afer, i no té connotació política sinó una visió de vila, de societat demòcrata, de defensors dels valors més fonamentals de la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada