Estic cansat, però d'un cansament sa, que dirien uns, o bé un cansament esportiu, que podrien dir uns altres. El cansament fruit d'un exercici físic no té res a veure amb el cansament que a vegades pateixes a la feina, o bé per problemes sense resoldre, a casa, al club, al poble... Avui doncs, és un cansament degut a un canvi d'activitat, ja que els que tot el dia estem asseguts d'un despatx a l'altre, i moltes hores davant un ordinador, sortir a la muntanya a fer una caminada, és prou significatiu; els muscles no els tenim entrenats i es resisteixen; fins i tot el ritme respiratori és diferent i els nostres pulmons ho senten.
No us penseu que haguem fet una gran proesa, sinó que és per tot el que us deia, que per poc que caminis la falta de costum t'ho fa notar. Hem anat al Montseny i hi hem anat sense en Ramon Verdaguer, un fet també prou estrany, ja que les nostres anades a l'estimada muntanya, des de fa força temps, han vingut de la mà d'en Ramon, que sempre ens ha il·lustrat amb acudits, històries i llegendes, qualsevol racó per on hem passat. I avui l'he trobat a faltar perquè hi havia uns quants interrogants que només ell me'ls podia respondre.
Mentre en Ramon es passejava per la vila, m'imagino que seguit de molts arenyencs, per escoltar-lo parlar tot resseguint l'itinerari literari de Miralls tèrbols, de Lluís Ferran de Pol, nosaltres fèiem cap a Santa Fe del Montseny, amb la por i l'angunia de no saber si el temps ens acompanyaria. L'objectiu era una passejada fins a l'empedrat de Morou, un circuit de dues hores de caminada fàcil; un indret que ja vàrem fer amb en Ramon, ara deurà fer un parell d'anys.
El temps... això: s'ha aguantat, si entenem per aguantar-se que no ens ha impedit fer la caminada, encara que hem estat acompanyats per la boira, i per tant no hem gaudit de les vistes que hauríem pogut veure. La matinal s'ha acabat en pluja i això ha fet que dinéssim en un espai preparat ben bé per excursionistes que els cal refugi per unes hores.
Cal agrair l'AMPA del col·legi La Presentació, d'Arenys de Mar, l'organització de la sortida i la manera com ha pogut improvisar, sobre la marxa, els canvis motivats pel temps. Amb sortides com aquesta, a part de fer l'exercici de què parlava al principi, tens l'oportunitat de fer tertúlia amb persones amb qui no coincideixes i per tant no coneixes, o bé amb persones que coneixes, però que simplement intercanvies salutacions.
De tornada, en autocar de dos pisos i taula compartida, hem pogut conèixer més detalls de la vida dels pescadors, gràcies a les explicacions d'en Ramon, un altre Ramon. Tot un món nou per als que som de secà, encara que faci molts anys que vivim en vistes a l'horitzó retallat per la mar.
No us penseu que haguem fet una gran proesa, sinó que és per tot el que us deia, que per poc que caminis la falta de costum t'ho fa notar. Hem anat al Montseny i hi hem anat sense en Ramon Verdaguer, un fet també prou estrany, ja que les nostres anades a l'estimada muntanya, des de fa força temps, han vingut de la mà d'en Ramon, que sempre ens ha il·lustrat amb acudits, històries i llegendes, qualsevol racó per on hem passat. I avui l'he trobat a faltar perquè hi havia uns quants interrogants que només ell me'ls podia respondre.
Mentre en Ramon es passejava per la vila, m'imagino que seguit de molts arenyencs, per escoltar-lo parlar tot resseguint l'itinerari literari de Miralls tèrbols, de Lluís Ferran de Pol, nosaltres fèiem cap a Santa Fe del Montseny, amb la por i l'angunia de no saber si el temps ens acompanyaria. L'objectiu era una passejada fins a l'empedrat de Morou, un circuit de dues hores de caminada fàcil; un indret que ja vàrem fer amb en Ramon, ara deurà fer un parell d'anys.
El temps... això: s'ha aguantat, si entenem per aguantar-se que no ens ha impedit fer la caminada, encara que hem estat acompanyats per la boira, i per tant no hem gaudit de les vistes que hauríem pogut veure. La matinal s'ha acabat en pluja i això ha fet que dinéssim en un espai preparat ben bé per excursionistes que els cal refugi per unes hores.
Cal agrair l'AMPA del col·legi La Presentació, d'Arenys de Mar, l'organització de la sortida i la manera com ha pogut improvisar, sobre la marxa, els canvis motivats pel temps. Amb sortides com aquesta, a part de fer l'exercici de què parlava al principi, tens l'oportunitat de fer tertúlia amb persones amb qui no coincideixes i per tant no coneixes, o bé amb persones que coneixes, però que simplement intercanvies salutacions.
De tornada, en autocar de dos pisos i taula compartida, hem pogut conèixer més detalls de la vida dels pescadors, gràcies a les explicacions d'en Ramon, un altre Ramon. Tot un món nou per als que som de secà, encara que faci molts anys que vivim en vistes a l'horitzó retallat per la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada