"A agua revuelta ganancia de pescadores". Disculpeu que no se m'acudeixi cap dita, en català, amb el mateix significat. La pregunta que em faig és: qui seran els pescadors afortunats? Perquè si llegiu els diaris o us interesseu per la política, veureu que des de fa unes setmanes, els partits polítics estan molt remoguts i en alguns d'ells es poden veure guspires i fins i tot focs d'encenall.
Al començament semblava que tot era cosa d'ERC, en què amb pocs dies varen sorgir quatre corrents diferents que lluiten per fer-se amb el poder, o amb les arrendes, que queda més bé. Probablement, més que la primera, va ser la més espectacular, ja que el PSC portava avantatge a base de relleus que encara es van succeint.
Més silenciosos, o almenys això m'ha semblat, CIU també ha mogut fitxes, encara que tenen dos líders força consolidats, un per a cada formació. El show, a CIU, ens l'ofereixen precisament els dos caps de llista, que no dissimulen la seva poca afecció.
El més sorprenent, potser, ha estat el PP, no tant per les circumstàncies, ja que després de dues derrotes no és fàcil actuar com si res no hagués passat. Les declaracions de Rajoy; l'actitud d'Esperanza Aguirre, les anades i vingudes de Gallardon... i avui, l'atac de Fraga a la presidenta de la Comunitat de Madrid, representen un salt endavant en la conquesta del poder dins el partit, tot i les declaracions en contra.
El senyor Fraga, per a les persones de la meva generació, no ha deixat de sorprendre'ns. La seva capacitat de jugar totes les cartes al marge de l'entorn no té massa competidors, i avui amb les seves contundents declaracions contra la senyora Aguirre, ha vingut a demostrar que encara és viu políticament, trenta anys després de la mort del dictador, de qui en fou ministre.
Qui en sortirà guanyant de tot plegat? qui serà el pescador agraciat? El meu desig seria que fos el poble, la ciutadania; que totes les reflexions no es limitin a un simple canvi de protagonistes dins els diferents partits, sinó que serveixin per aconseguir una societat més lliure i justa; que en surtin uns dirigents al servei de la comunitat que els vota, i desaparegui aquella sensació de que només busquen el seu benefici, per continuar vivint de la política i no vivint per ella.
Al començament semblava que tot era cosa d'ERC, en què amb pocs dies varen sorgir quatre corrents diferents que lluiten per fer-se amb el poder, o amb les arrendes, que queda més bé. Probablement, més que la primera, va ser la més espectacular, ja que el PSC portava avantatge a base de relleus que encara es van succeint.
Més silenciosos, o almenys això m'ha semblat, CIU també ha mogut fitxes, encara que tenen dos líders força consolidats, un per a cada formació. El show, a CIU, ens l'ofereixen precisament els dos caps de llista, que no dissimulen la seva poca afecció.
El més sorprenent, potser, ha estat el PP, no tant per les circumstàncies, ja que després de dues derrotes no és fàcil actuar com si res no hagués passat. Les declaracions de Rajoy; l'actitud d'Esperanza Aguirre, les anades i vingudes de Gallardon... i avui, l'atac de Fraga a la presidenta de la Comunitat de Madrid, representen un salt endavant en la conquesta del poder dins el partit, tot i les declaracions en contra.
El senyor Fraga, per a les persones de la meva generació, no ha deixat de sorprendre'ns. La seva capacitat de jugar totes les cartes al marge de l'entorn no té massa competidors, i avui amb les seves contundents declaracions contra la senyora Aguirre, ha vingut a demostrar que encara és viu políticament, trenta anys després de la mort del dictador, de qui en fou ministre.
Qui en sortirà guanyant de tot plegat? qui serà el pescador agraciat? El meu desig seria que fos el poble, la ciutadania; que totes les reflexions no es limitin a un simple canvi de protagonistes dins els diferents partits, sinó que serveixin per aconseguir una societat més lliure i justa; que en surtin uns dirigents al servei de la comunitat que els vota, i desaparegui aquella sensació de que només busquen el seu benefici, per continuar vivint de la política i no vivint per ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada