Fem caixa. Què s'ha venut?
La pluja ha arribat quan estàvem tancant caixa i replegant els llibres, al menys a llevant. La diada de Sant Jordi, a Arenys de Mar, ha estat molt concorreguda durant tot el dia. El matí les escoles, amb els més petits en columna de dos, agafadets a la corda, i la tarda amb més adults, han omplert la Riera i la plaça de l'Església, com a punt neuràlgic de la festa.
I la pregunta de sempre: festiu o feiner? Feiner perquè no tinguem l'excusa de sortir de la ciutat. Nosaltres a Arenys, com a vila receptora de "domingueros" (sense connotació pejorativa), tampoc en traiem profit, perquè quan es va de cap de setmana no s'aprofita per badar a les parades, sinó que es va de cap de setmana. Els dies feiners, en canvi, concentren els nois i noies a les escoles; la gent que treballa a l'aire lliure, aprofita els trasllats per fer el xafarder, i els que treballen a l'oficina o la indústria, a la sortida de la feina fan una marrada per passar pel centre i veure l'ambient.
L'altre aspecte que es té en compte és el rànquing de la venda de llibres. Quin ha estat el llibre més venut d'aquest Sant Jordi? Ruiz Safón, amb "El juego del Ángel", en castellà, i "L'últim patriarca", de Najat El Hachmi, en català. Dues obres i dos autors que sortien com a favorits, i que el fet que no coincideixin en la llengua, els ha posat tots dos al capdavant.
Estic content per la Najat, convilatana meva, que ja va causar sensació al treure el seu primer llibre "jo també sóc catalana", i que ara, havent obtingut el premi Ramon Llull, ha reafirmat la seva vàlua com escriptora catalana, amb un component molt important a tenir en compte per les repercussions que comporta: aquest és el millor exemple per a la integració dels nouvinguts, que tampoc volen perdre els seus orígens. És, però també, una lliçó per als autòctons, que tendim a equivocar-nos quan els considerem dèbils, i de segona fila, només perquè vénen de fora i s'han d'acontentar a agafar les feines menys atractives.
Quant al llibre de Ruiz Safón, esperaré a finals de maig per llegir la versió catalana. En això sóc molt clar: si vull entrar a fons en un llibre, és preferible en català, que és la meva llengua materna, la meva llengua pròpia, la meva llengua oficial.
Desitjo que hagueu passat una bona diada de Sant Jordi, i que la rosa, símbol de l'amor, us guiï tot l'any, fins a la propera edició, per allà el 2009.
La pluja ha arribat quan estàvem tancant caixa i replegant els llibres, al menys a llevant. La diada de Sant Jordi, a Arenys de Mar, ha estat molt concorreguda durant tot el dia. El matí les escoles, amb els més petits en columna de dos, agafadets a la corda, i la tarda amb més adults, han omplert la Riera i la plaça de l'Església, com a punt neuràlgic de la festa.
I la pregunta de sempre: festiu o feiner? Feiner perquè no tinguem l'excusa de sortir de la ciutat. Nosaltres a Arenys, com a vila receptora de "domingueros" (sense connotació pejorativa), tampoc en traiem profit, perquè quan es va de cap de setmana no s'aprofita per badar a les parades, sinó que es va de cap de setmana. Els dies feiners, en canvi, concentren els nois i noies a les escoles; la gent que treballa a l'aire lliure, aprofita els trasllats per fer el xafarder, i els que treballen a l'oficina o la indústria, a la sortida de la feina fan una marrada per passar pel centre i veure l'ambient.
L'altre aspecte que es té en compte és el rànquing de la venda de llibres. Quin ha estat el llibre més venut d'aquest Sant Jordi? Ruiz Safón, amb "El juego del Ángel", en castellà, i "L'últim patriarca", de Najat El Hachmi, en català. Dues obres i dos autors que sortien com a favorits, i que el fet que no coincideixin en la llengua, els ha posat tots dos al capdavant.
Estic content per la Najat, convilatana meva, que ja va causar sensació al treure el seu primer llibre "jo també sóc catalana", i que ara, havent obtingut el premi Ramon Llull, ha reafirmat la seva vàlua com escriptora catalana, amb un component molt important a tenir en compte per les repercussions que comporta: aquest és el millor exemple per a la integració dels nouvinguts, que tampoc volen perdre els seus orígens. És, però també, una lliçó per als autòctons, que tendim a equivocar-nos quan els considerem dèbils, i de segona fila, només perquè vénen de fora i s'han d'acontentar a agafar les feines menys atractives.
Quant al llibre de Ruiz Safón, esperaré a finals de maig per llegir la versió catalana. En això sóc molt clar: si vull entrar a fons en un llibre, és preferible en català, que és la meva llengua materna, la meva llengua pròpia, la meva llengua oficial.
Desitjo que hagueu passat una bona diada de Sant Jordi, i que la rosa, símbol de l'amor, us guiï tot l'any, fins a la propera edició, per allà el 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada