Cullera, Cadis, Madrid i Valladolid, quatre poblacions amb un element comú, un fet luctuós i repugnant: l'assassinat, avui, de quatre dones en mans de les seves ex-parelles. Això és el que he llegit quan em disposava a fer la lectura ràpida a Internet, abans d'escriure l'apunt del dia.
Se'n parla, és notícia als diaris, als mitjans de comunicació, cada vegada amb menys relleu, però el degoteig no para i anem sumant. El que és més trist és que quan en parles, tens la sensació que ja no comporta aquells escarafalls d'abans, com si ja ho haguéssim assumit i no ens cridés l'atenció. Avui potser perquè han coincidit quatre casos, i ja destaca, però m'espanta pensar que la nostra societat pugui quedar immunitzada d'aquests successos que ens avergonyeixen una mica a tots.
Voldria pensar que escriure sobre el tema produeix algun efecte positiu, però això és ser massa optimista, o potser il·lús. D'aquí a poc més de vuit dies celebrarem el dia internacional de la dona, una celebració reivindicativa que ens recorda que encara hem d'avançar molt per aconseguir que el gènere, el fet de ser dona, no sigui motiu de discriminació. Però ens presentem al dia internacional amb una taca massa gran, amb la mort de 17 persones amb menys de dos mesos, quatre de les quals han mort avui en mans dels que un dia les havien estimat. Les havien estimat de veritat?
Se'n parla, és notícia als diaris, als mitjans de comunicació, cada vegada amb menys relleu, però el degoteig no para i anem sumant. El que és més trist és que quan en parles, tens la sensació que ja no comporta aquells escarafalls d'abans, com si ja ho haguéssim assumit i no ens cridés l'atenció. Avui potser perquè han coincidit quatre casos, i ja destaca, però m'espanta pensar que la nostra societat pugui quedar immunitzada d'aquests successos que ens avergonyeixen una mica a tots.
Voldria pensar que escriure sobre el tema produeix algun efecte positiu, però això és ser massa optimista, o potser il·lús. D'aquí a poc més de vuit dies celebrarem el dia internacional de la dona, una celebració reivindicativa que ens recorda que encara hem d'avançar molt per aconseguir que el gènere, el fet de ser dona, no sigui motiu de discriminació. Però ens presentem al dia internacional amb una taca massa gran, amb la mort de 17 persones amb menys de dos mesos, quatre de les quals han mort avui en mans dels que un dia les havien estimat. Les havien estimat de veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada