Cara a cara

És el dia del cara a cara, o podria dir, és l'hora del cara a cara, ja que en aquests moments, mentre escric l'apunt d'avui, el senyor Zapatero i el senyor Rajoy estant intentant guanyar el debat, perquè els faciliti el triomf electoral.
Tot està mil·limetrat, el regidor del programa ha de cronometrar els segons que cada tertulià pot sortir en antena, ningú més que l'altra, i en les condicions que ho fan. A mi les coses tan poc naturals no m'acaben d'anar, i he preferit no sintonitzar el debat, perquè ja tinc el vot decidit, i no me'l faran canviar, si més no a partir del debat.
Les preguntes estan pactades i les respostes han de seguir un ritual determinat, sense desviar-se del guió pre-establert. Aquesta manca de naturalitat, no sé si interessa al gran públic, o bé a les persones indecises, que no tenen clar si han d'anar a votar, o si ho fan, per a qui han de decidir-se. De ben segur, però, que seran moltes les persones que estaran davant del televisor, escoltant cadascuna de les promeses electorals, però jo estic cansat i per això tanco l'apunt, apago l'ordinador i me'n vaig a dormir, que demà serà un dia dur, i ja tindrem ocasió d'escoltar la ràdio els moments estel·lars del debat, o llegirem els titulars dels diaris. N'hi ha que ja els podem imaginar, sense haver signar el debat. Què dirà La Razón, l'ABC, El Mundo, l'Avui, el Periódico...?
estic convençut que a grans trets el text ja està redactat, amb un marge de maniobra per assignar grans titulars, refent-se a mesura que avança l'acte.