Aquesta tarda, al Pati Manning, es presentava l'estudi "El disseny institucional de l'àmbit de la participació ciutadana a les corporacions locals", de Carles Ramió, professor de Ciència Política i de l'Administració, i Miquel Salvador, professor de Ciències Polítiques i Socials, a la Universitat Pompeu Fabra. L'acte, que ha presidit el diputat delegat de Participació Ciutadana, Xavier Amor, ha comptat amb la intervenció de Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha parlat de "Les polítiques públiques de participació ciutadana".
Entre el públic, regidors i tècnics de participació d'ajuntaments de la província, i ex-tècnics ara amb responsabilitat a la Generalitat. Tots hem seguit atents les paraules del ponent, que ha arribat a qüestionar la necessitat d'una regidoria de participació, si aquesta esdevé realment transversal. Per tranquil·litat dels assistents, ha afegit que de moment no es veu que per ara estigui prou assumit com per poder-ne prescindir.
L'estudi s'ha fet a partir de la informació de 42 municipis, de més de 20.000 habitants, de la província de Barcelona, i la intervenció de Miquel Salvador d'aquesta tarda, ha consistit en comentar les diferents conclusions a què s'ha arribat, algunes de caràcter negatiu: manca de recursos, de motivació, no inserit suficientment en dinàmiques transversals, poca acceptació dels altres serveis municipals, por a fer-se gran i a burocratitzar-se; i d'altres, però, de positives: progressiva professionalització dels tècnics, àmbit en creixement, millora de la qualitat de les polítiques públiques, la participació ciutadana com a un pas positiu i irreversible.
Per la seva part, Carles Ramió, en la línia humorística que el caracteritza, ha sintetitzat la seva intervenció, en els quatre reptes a afrontar: la línia acadèmica, i en la conversió en una espècie de militància de la participació ciutadana i la necessitat de més estudis. El segon repte és el perill a que hi hagi menys empatia entre els serveis dels ajuntaments i l'àmbit de participació. El tercer repte és el mite de la gestió de la transversalitat i donar resposta a com fer-ho operatiu, i ha plantejat la gestió per projectes i la realització de plans integrals de barri, de carrer, i ha aprofitat per parlar de tres motors de la transversalitat: el gabinet d'alcaldia, les tècniques de la informació i la comunicació (TIC), i la unitat de la participació ciutadana. Per acabar, el quart repte és l'existència d'un problema de convivència entre la política representativa i la participativa. Ha insistit en la necessitat de trobar l'equilibri, perquè una no substitueix l'altra, sinó que es complementen.
S'ha acabat l'acte amb una única intervenció del públic, referida al perill de cansar el ciutadà i reflexionar sobre si realment els ciutadans volen participar, o bé som els polítics i els tècnics els que ens ho creiem. Una pregunta motivada pel paper assumit d'advocat del diable.
I després refrigeri.
Entre el públic, regidors i tècnics de participació d'ajuntaments de la província, i ex-tècnics ara amb responsabilitat a la Generalitat. Tots hem seguit atents les paraules del ponent, que ha arribat a qüestionar la necessitat d'una regidoria de participació, si aquesta esdevé realment transversal. Per tranquil·litat dels assistents, ha afegit que de moment no es veu que per ara estigui prou assumit com per poder-ne prescindir.
L'estudi s'ha fet a partir de la informació de 42 municipis, de més de 20.000 habitants, de la província de Barcelona, i la intervenció de Miquel Salvador d'aquesta tarda, ha consistit en comentar les diferents conclusions a què s'ha arribat, algunes de caràcter negatiu: manca de recursos, de motivació, no inserit suficientment en dinàmiques transversals, poca acceptació dels altres serveis municipals, por a fer-se gran i a burocratitzar-se; i d'altres, però, de positives: progressiva professionalització dels tècnics, àmbit en creixement, millora de la qualitat de les polítiques públiques, la participació ciutadana com a un pas positiu i irreversible.
Per la seva part, Carles Ramió, en la línia humorística que el caracteritza, ha sintetitzat la seva intervenció, en els quatre reptes a afrontar: la línia acadèmica, i en la conversió en una espècie de militància de la participació ciutadana i la necessitat de més estudis. El segon repte és el perill a que hi hagi menys empatia entre els serveis dels ajuntaments i l'àmbit de participació. El tercer repte és el mite de la gestió de la transversalitat i donar resposta a com fer-ho operatiu, i ha plantejat la gestió per projectes i la realització de plans integrals de barri, de carrer, i ha aprofitat per parlar de tres motors de la transversalitat: el gabinet d'alcaldia, les tècniques de la informació i la comunicació (TIC), i la unitat de la participació ciutadana. Per acabar, el quart repte és l'existència d'un problema de convivència entre la política representativa i la participativa. Ha insistit en la necessitat de trobar l'equilibri, perquè una no substitueix l'altra, sinó que es complementen.
S'ha acabat l'acte amb una única intervenció del públic, referida al perill de cansar el ciutadà i reflexionar sobre si realment els ciutadans volen participar, o bé som els polítics i els tècnics els que ens ho creiem. Una pregunta motivada pel paper assumit d'advocat del diable.
I després refrigeri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada