Mira, però, si costa poc ser agraït

Avui tenia intenció de parlar dels cursos de programari lliure que s'han iniciat aquesta setmana, però, tal com acostumo a fer cada nit, abans passo per uns quants blogs, entre ells els d'arenyautes, i avui hi he trobat l'escrit de la Isabel, que també parlava dels cursos. Ella, els ha viscut més intensament que jo, perquè els ha pensat, dissenyat, explicat i ara ensenya i dinamitza.
El millor que li pot passar a una persona que decideix entrar a l'administració pública, és trobar-se amb persones i entitats, que tenen ganes de treballar i que són capaces de motivar els altres. Resulta que la Isabel, com la Míriam reben gratitud de la seva pròpia empenta, i tan difícil com s'acostuma a veure.
Es tracta doncs, de proposar-s'ho encara que va més bé si se n'aprèn de petit. A casa t'acostumaven a dir: "diga-li gràcies", una frase prou simple, però que et porta a una òrbita molt diferent de la d'aquells que es pensen que tot és perquè si, que si ho fan és perquè és el seu deure.
Ahir comentava que no costava gaire ser antipàtic, però no creieu que és més fàcil ser agraït? Volia parlar dels cursos; de fet ja n'estic parlant. Crec que se n'hauran d'organitzar més, perquè encara són moltes les persones que han de fer el primer pas, i des de l'Ajuntament cal treballar perquè ningú es quedi al marge de les noves tecnologies.