Era tornant a Arenys, abans de dinar, encara que una mica tard. Escoltava la ràdio sense saber massa de què parlaven ni tampoc qui havia a la tertúlia. De seguida he reconegut la veu del presentador, en Xavier Grasset; també la veu d'en Salvador Sunyer, el director de Temporada Alta, i la d'en Vicenç Villatoro, escriptor.
En Salvador Sunyer el vaig conèixer del Talleret de Salt, i més tard Bitó Produccions. Era quan jo treballava a Vic, al capdavant del Patronat de Cultura i l'Institut Municipal d'Acció Cultural. Han passat anys i estic content de l'èxit de Temporada Alta. No és fàcil triomfar fora de Barcelona, però la perfídia mata la caça, i aquest seria el cas de la gent del Talleret.
A l'escriptor també vaig tenir l'ocasió de tractar-lo en la seva època de director general de Promoció Cultural de la Generalitat, encara que no en guardo un record especial. Sempre he pensat que era un home de partit, fins i tot per sobre de la seva professió d'escriptor, és a dir, que posa el partit per sobre de tot.
A la tertúlia radiofònica d'aquesta tarda li podies notar la mateixa fiblada: un atac frontal a qualsevol postura partidista diferent a la seva. Tot i que hi té tot el dret, considero que no l'afavoreix. Penso en altres tertulians del mateix programa, com pot ser en Manel Cuyàs, a qui tothom identifica en el mateix partit que el senyor Villatoro, però que no es pot comparar. Té una altra manera de fer, de raonar i defensar les idees, sense necessitat de menysprear els altres, sense prepotència ni sarcasmes. Ho dic perquè no pogués semblar que faig una crítica a un partit determinat, sinó a la postura personal.
Jo crec que si la majoria de la gent de partit no es mostrés tan fanàtica i "anti-tot", seríem més els que ens apuntaríem a un partit o altre. Tot es soluciona dialogant i escoltant, i pensant que no sempre tenim raó, i que els altres també en tenen. Així de fàcil.
En Salvador Sunyer el vaig conèixer del Talleret de Salt, i més tard Bitó Produccions. Era quan jo treballava a Vic, al capdavant del Patronat de Cultura i l'Institut Municipal d'Acció Cultural. Han passat anys i estic content de l'èxit de Temporada Alta. No és fàcil triomfar fora de Barcelona, però la perfídia mata la caça, i aquest seria el cas de la gent del Talleret.
A l'escriptor també vaig tenir l'ocasió de tractar-lo en la seva època de director general de Promoció Cultural de la Generalitat, encara que no en guardo un record especial. Sempre he pensat que era un home de partit, fins i tot per sobre de la seva professió d'escriptor, és a dir, que posa el partit per sobre de tot.
A la tertúlia radiofònica d'aquesta tarda li podies notar la mateixa fiblada: un atac frontal a qualsevol postura partidista diferent a la seva. Tot i que hi té tot el dret, considero que no l'afavoreix. Penso en altres tertulians del mateix programa, com pot ser en Manel Cuyàs, a qui tothom identifica en el mateix partit que el senyor Villatoro, però que no es pot comparar. Té una altra manera de fer, de raonar i defensar les idees, sense necessitat de menysprear els altres, sense prepotència ni sarcasmes. Ho dic perquè no pogués semblar que faig una crítica a un partit determinat, sinó a la postura personal.
Jo crec que si la majoria de la gent de partit no es mostrés tan fanàtica i "anti-tot", seríem més els que ens apuntaríem a un partit o altre. Tot es soluciona dialogant i escoltant, i pensant que no sempre tenim raó, i que els altres també en tenen. Així de fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada