Sembla ser que l’11 A s’haurà frustrat, gràcies al treball de la policia anglesa. A ningú se li escapava la possibilitat d’un atemptat contra els EUA, Anglaterra o algun altre país occidental, veient el que està passant a l’Orient Pròxim. Això no vol dir que hi hagi res que pogués justificar la mort d’un sol ciutadà. Ni la més sagnant batalla contra persones civils del Líban, o la recíproca als israelians; ni l’actitud més bel·ligerant i prepotent de Bush, Blair o altres mandataris occidentals; ni les afirmacions d’ex-governants com el senyor Aznar... poden justificar cap acte de terrorisme, en senyal de revenja. Una altra cosa, però, és que el món no estigués pensant en aquesta possibilitat, i que avui, després de sentir les notícies, no hagi estranyat a ningú.
La guerra és fruit de la injustícia; com ho és qualsevol acte terrorista contra persones innocents. Només el treball i esforços per aconseguir la justícia al nostre planeta, podran evitar situacions com les que vivim ara. És per això que és tan frustrant observar la incapacitat de les Nacions Unides per fer aturar una guerra; o la mateixa Comunitat Europea que no té la força ni les idees clares per frenar l’escalada bèl·lica.
El dia d’avui hem estat seguint el desenvolupament de dues notícies importants: les accions i reaccions després de l’atemptat frustrat, i la compareixença dels ministres de Foment i d’Interior, la senyora Magadalena Álvarez, i el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba, pels fets del vint-i-vuit de juliol, a l’aeroport del Prat. Ambdós esdeveniments seran notícia una colla de dies, perquè el què ha passat avui no és el final.
S’haurà de comprovar tots els vincles de la trama terrorista per intentar que no es pugui reproduir amb facilitat. En el cas d’Iberia i els seus treballadors, al marge de les picabaralles polítiques per rendibilitzar-ho de cara les eleccions de la tardor, s’haurà de veure en què acaba tot plegat, i si algú (treballadors, sindicats, polítics...) se’n responsabilitza i a més, s’aconsegueix trobar la manera que un fet com la invasió de les pistes d’un aeroport no es repeteixi mai més.
Seguirem amatents els esdeveniments.
La guerra és fruit de la injustícia; com ho és qualsevol acte terrorista contra persones innocents. Només el treball i esforços per aconseguir la justícia al nostre planeta, podran evitar situacions com les que vivim ara. És per això que és tan frustrant observar la incapacitat de les Nacions Unides per fer aturar una guerra; o la mateixa Comunitat Europea que no té la força ni les idees clares per frenar l’escalada bèl·lica.
El dia d’avui hem estat seguint el desenvolupament de dues notícies importants: les accions i reaccions després de l’atemptat frustrat, i la compareixença dels ministres de Foment i d’Interior, la senyora Magadalena Álvarez, i el senyor Alfredo Pérez Rubalcaba, pels fets del vint-i-vuit de juliol, a l’aeroport del Prat. Ambdós esdeveniments seran notícia una colla de dies, perquè el què ha passat avui no és el final.
S’haurà de comprovar tots els vincles de la trama terrorista per intentar que no es pugui reproduir amb facilitat. En el cas d’Iberia i els seus treballadors, al marge de les picabaralles polítiques per rendibilitzar-ho de cara les eleccions de la tardor, s’haurà de veure en què acaba tot plegat, i si algú (treballadors, sindicats, polítics...) se’n responsabilitza i a més, s’aconsegueix trobar la manera que un fet com la invasió de les pistes d’un aeroport no es repeteixi mai més.
Seguirem amatents els esdeveniments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada