Pintades contra l’alcalde d’Arenys

Desconec el contingut de les pintades al·lusives a l’alcalde d’Arenys, a la baixada de Sant Rafael, però m’imagino que no devien ser de felicitació. El fet que, segons Ràdio Arenys, anessin signades en referència a la nit de Naps i Cols, no fa cap favor a la Plataforma de Suport als Detinguts i Lesionats en aquella nit, ja que no és aquesta la manera de manifestar les discrepàncies o fins i tot l’enuig per l’actuació de l’equip de govern municipal. Representants de la Plataforma han manifestat que no hi són al darrera i per tant haurem de pensar que es tracta de bretolades a càrrec de gent incívica.
He seguit, com la majoria d’arenyencs, les diferents accions i declaracions de les parts afectades pels fets de la nit de naps i cols, i també he llegit el document del mediador, en Ramon Verdaguer. Sempre he pensat que al marge de les accions i reaccions de la mateixa nit de Reis, les primeres hores posteriors als fets han estat claus perquè tot plegat es compliqués més del necessari. Tot això sense menystenir el fet que existeix una condemna judicial.
L’encàrrec de mediació no era d’antuvi cap regal per en Ramon Verdaguer, ja que tot feia pensar que les principals parts enfrontades no estaven massa per l’afer. La lectura de l’informe i les primeres declaracions després de fer-se públic, rubricaven aquesta impressió.
Després de la taula rodona al Calisay, i segons els comentaris que se n’ha fet, tot fa pensar que el diàleg és possible. De totes maneres hi ha una cosa que haurà de canviar i és l’actitud de totes les parts, incorporant més autocrítica.
No és fent pintades que es solucionen els problemes, ni amb actes de rebequeria. La nostra societat està acostumada a criticar sense donar la cara. D’això en són exemple els escrits anònims a Internet o, en el cas que ens ocupa, les pintades a façanes i carrers. Si hi ha coses a denunciar, això s’ha de fer seguint els conductes establerts, i sempre amb nom i cognoms.
Un càrrec polític està exposat a la crítica i això no tothom ho porta bé, ni sempre. Una cosa, però, és criticar una actuació o actitud de govern, en relació al càrrec que ocupa aquella persona, i l’altra és arribar a l’insult personal, i a més fer-ho sota l’anonimat. Si volem conviure, cal que hi posem el nostre gra de sorra, i contribuïm a fer més agradable la vida en societat.